El cactus on hi hauria de ser el teu corEn contrast, una cançó ben austera que evoca el desert. L’instrument que acompanya la guitarra en un segon terme és un Marxophone, una mena de cítara de 1917.
té boniques floretes
i encara que sempre em punxi
mai no amarga el meu ardor
El cactus on antany hi va ser el teu cor
té el poder d’estripar i esfilagarsar
M’hi quedo perquè hi estic enganxat,
perquè no hi ha manera de separar-m’hi
M'agrada més la metàfora del càctus i la seva flor que la suada de la rosa i les seves espines...
ResponEliminaL'acompanyament musical, brillant!
Ben vist, el cactus com el revers de la rosa.
Elimina