dimarts, 16 de juliol del 2013

El dia més llarg

Recordeu aquella dita de “més llarg que un dia sense pa”? M’hi ha fet pensar un article a “The Economist” que parla del ramadà d’enguany. El mes de penitència musulmana del ramadà, com la nostra pasqua, depèn del calendari lunar i per tant no té data fixa ni d’inici ni de fi. En concret anualment es desplaça onze dies en relació amb el nostre calendari gregorià. El d’aquest any va començar el 9 de juliol, dos dies després de San Fermín si ens volem posar ecumènics.

El tret més característic del ramadà és l’obligació pels musulmans d’abstenir-se de beure i menjar (i crec que també de fumar i follar) entre la sortida i la posta del sol. La prohibició és certament enutjosa, però seria tradicionalment suportable als indrets d’implantació de l’islam, de la mateixa forma com la prohibició de menjar carn els divendres no treia la son dels catòlics (quan aquestes coses encara ens importaven).

Però, ¿què passa en un món globalitzat, on els musulmans escapen del seu mitjà natural, i te’ls pots trobar tant fregant vàters a Reykyavik com formant part d’una expedició científica a l’Antàrtida? Tant en el cas hipotètic del científic antàrtic com en el més realista del netejador sanitari islandès toparan amb dies impossibles, sigui per vint-i-quatre hores de foscor o de claredat (segons l’hemisferi), que els obligaran a dejuns gairebé perpetus per causes completament oposades. Ja sabeu que només sento simpatia per les religions extingides, però em fa una certa gràcia la gestió contemporitzadora del dogma. Perquè des del moment que el problema es va plantejar, cadascú ha volgut donar la seva solució oficial. Els més estrictes passen de subtileses i, mentre la distinció entre dia i nit sigui possible (encara que la nit al nord de Finlàndia duri quatre hores), obliguen a seguir la llei.

Prescriptors més permissius (i bastant despistats) intenten cenyir-se a les maneres horàries d’un lloc proper on encara hi hagi dia i nit. La mesquita egípcia d’Al Azhar, una de les institucions més respectades per l’Islam, considera que els musulmans no haurien de romandre en dejú més de divuit hores. No sé (ni m’importa) el que en pensa l’església catòlica. Ni la musulmana (se’n diu també església?) 

15 comentaris:

  1. Curiós dilema a Islàndia. Malgrat tot, quan el Ramadà coincideix quan sempre és de nit... el respecten escrupulosament o també en fan una adaptació?

    Els musulmans no és diuen Església sinó Comunitat islàmica ja que malauradament no tenen el poder terrenal tant estructurat com els cristians.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que en faran una adaptació: no es tracta de passar-se les 24 hores de la nit bebent i jalant.

      Elimina
  2. Perdona que em surti del tema principal i et recrimini un esbiaix que desentona en el post. Jo conec més musulmans amb doctorat que no que freguin vàters. Ara mateix, el meu laboratori està un 50% de Ramadà (i, efectivament, patint perquè a Anglaterra els dies són molt llargs). No descartaria que n'hi hagués a l'Antàrtida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser he estat desencertat, només volia posar dos exemples extrems de circumstàncies extremes, encara que sobre el paper els científics haurien de tenir menys problemes amb els dogmes religiosos.

      Elimina
    2. No t'ho creguis: els científics musulmans que tinc a prop combinen bé religió i ciència, com molts catòlics. Encara que sembli incompatible, molts "juguen a dues bandes". De fet, quan la religió vol fer el paper de la ciència és quan hi ha problemes. Si cadascú es queda al seu lloc les coses són més fàcils.

      Elimina
  3. Segueixo amb l'esbiaixada iniciada per Salvador. Trobo curiós (interessant?) que durant els dies del ramadà hagin arribat aquí unes quantes desenes d'imams de territoris musulmans (els diaris no en parlen, ja ho sé); en canvi, els cristians en terres forasteres...Esclar que la vida dels cristians sempre és més o menys igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La força evangelitzadora del cristianisme ha perdut molta pistonada. Amb el que havíem arribat a ser...

      Elimina
  4. "La gestió contemporitzadora del dogma" :-) El master no deu ser gens facil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això passa per anar establint dogmes. Un dogma és sempre una font de problemes.

      Elimina
  5. Potser haurien de seguir un us horari de referència com per exemple el dia i la nit de la Meca, no?

    ResponElimina
  6. Tu ho has dit: no m'importa. Allà cadascú com gestiona les seves creences mentre la república estigui per sobre de les particularitats. Però aquest és un dels problemes que tenen les religions proselitistes, el de no deixar en pau el proïsme.

    ResponElimina
  7. Quina bírria de creients! Coi, si t'apuntes a una religió has de carregar amb totes les conseqüències: dejú, abstinència, el que sigui... Aquests figa-flors haurien d'haver-se apuntat a la colombofília o a la numismàtica, no a l'islam!

    ResponElimina
  8. Això de la república ho deus dir en sentit figurat, perquè jo encara l'estic esperant.

    ResponElimina