Al carrer estival de la teva ciutat, envaint les voreres, sobretot a les sortides del metro, hi trobes els forasters, capficats en les seves eines de navegació: guies, mapes, ipads o smartphones. Contemples la seva desorientació i no pots evitar sentir-te una mica superior, com qui coneix les veritables regles del joc.
Després, hi veus la metàfora: tots connectats per una sola tasca comuna, aprendre l’ofici de viure amb manuals d’instruccions defectuosos i obsolets.
És igual que els manuals siguin defectuosos i obsolets perquè això els permetrà visitar altres coses.
ResponEliminaQui ho va dir? Becket? Equivocar-se de nou, equivocar-se millor.
EliminaCom a reflexió d'un empleat de La Caixa (parlem?) trobo que està prou bé. Possiblement us sentiu tots plegats superiors a la resta de mortals que us paguem el sou de formes diverses i imprevistes.
ResponEliminaSens dubte coneixes les veritables regles del joc.
I després si et pregunten alguna cosa els indiques cap a la direcció contraria tot sentint el plaer de fer el mal :D
ResponEliminaAh, no, jo tinc esperit de servei.
EliminaVàrem seguir fil per randa les indicacions -acompanyades d'una fabulosa loquacitat gstual- que aquella senyora de negre va adreçar, al costat de la font de Grazalema, a una parella de turistes angleses: En cuanto llegue al cruce, a la DERECHA, y ve los PINSAPOS.. I, oi tant, que vàrem trobar els pinsapos!
ResponEliminaJordi, tu demanant indicacions per orientar-te? No m'ho puc creure.
Elimina