Marro i sang al paradís (i 2)

La Baronessa i els seus dos amants

La situació comença a deteriorar-se. Lorenz perd els favors de la Baronessa i Philippson el maltracta físicament. Corre a consolar-se a casa dels Wittmer, on passa les hores ploriquejant fins que la Baronessa passa a recollir-lo. Una llarga sequera exaspera tots els habitants de l’illa, el doctor Ritter i la senyora Strauch es barallen dia sí, dia també. Tant Ritter com els Wittmer s’indisposen amb la Baronessa a qui acusen de robar-los el correu i de calumniar-los davant de la premsa internacional. Philippson roba el ruc del doctor Ritter i el deixa anar als camps dels Wittmer. Heinz el pare mata el ruc d’un tret pensant-se que era una bèstia salvatge. En fi, mal rotllo.

Llavors el 27 de març de 1934 la Baronessa i Philippson desapareixen. Segons Margaret Wittmer, la Baronessa l’havia anat a veure per avisar-la que uns amics havien arribat en un iot i que Philippson i ella aprofitaven l’ocasió per navegar amb ells cap a Tahiti. Les pertinences que no s’enduien quedaven sota la responsabilitat de Lorenz, l’amant caigut en desgràcia. A partir d’aquest moment no s’ha tingut cap més notícia d’aquell parell.

La versió de Margaret Wittmer resulta problemàtica; per començar, perquè ningú no recorda que aquells dies s’acostés a l’illa cap mena d’embarcació. A més, la Baronessa  deixa a Floreanna totes les seves pertinences, fins i tot les que s’hauria emportat per un viatge curt. Dore Strauch i el doctor Ritter sospiten que Lorenz ha assassinat aquells dos i els Wittmer li guarden les espatlles. Strauch va encara més lluny i creu que els cossos han estat cremats: la fusta d’acàcia de l’illa crema a temperatures que poden destruir fins i tot els ossos humans.

Lorenz s’afanya a tocar el dos de les Galápagos. Convenç el pescador noruec Nuggerud perquè el porti primer a l’illa de Santa Cruz i d’allà a la de San Cristobal per prendre el ferry a Guayaquil. Arriben a Santa Cruz, però el seu rastre es perd abans d’arribar a San Cristobal. Mesos més tard els cadàvers momificats dels dos homes apareixen enterrats a l’illa de Marchena, al nord de l’arxipèlag molt lluny tant de Santa Cruz com de San Cristobal. Ningú no s’explica com han arribat fins allí.

Encara no hem acabat. El novembre del mateix any el doctor Ritter s’intoxica i mor per menjar pollastre en mal estat. Curiosament el doctor Ritter era vegetarià. Hom diria que amb la seva experiència com a colon havia de ser perfectament capaç de distingir quan la carn no era apta pel consum. Molts creuen que va ser la senyora Strauch, farta de ser l’ase dels cops, qui el va emmetzinar. La sempre poc fiable Margaret Wittmer assegura que Ritter durant la seva agonia va maleir la seva companya.

Dore Rauche torna a Berlín i escriu un llibre sobre la vida a Floreana que inclou també detalls sobre el sòrdid afer. Els Wittmer són els únics actors d’aquest drama que romanen a l’illa i amb el temps fan fortuna gràcies al boom del turisme. El misteri de les dues desaparicions i les tres morts continua sense resoldre i molt probablement mai no es resoldrà. Margaret Wittmer, últim testimoni que quedava amb vida, mor l’any 2000 i se’n du a la tomba el seu últim secret.