Les activitats festives que enguany commemoren la desfeta de 1714 solen oscil·lar entre l’inexplicable, l’innecessari i el ridícul (espero sense gaire fe que almenys no ens hagin costat masses calers tot aquest desplegament de l’aparell ideològic en ús). Juro que a La Formiga d’Or del Portal de l’Àngel vaig veure una vitrina de perfums “1714” amb aromes que evocaven els conceptes tan olfactivament catalans de “llibertat”©, “independència”© i “l’alegria que passa”©.
Menys agressivament propagandístic, en Joan Fontcuberta exhibeix un mural fotogràfic a la plaça d’Isidre Nonell (sí, aquell cul de sac en angle recte, que voreja el col·legi d’arquitectes i s’encara a la muralla romana original). A partir de les fotos que li han enviat els lectors de “El Periódico”, tots ells inspirats pel lema “moments de llibertat” (propi d’un anunci de colònies), ha bastit una imatge petonera força innòcua. M’imagino que per construir aquests foto-mosaics deu d’existir un software adequat, perquè la tècnica la tinc més que vista. Fontcuberta sol ser bo. Aquí demostra que també s’ha de guanyar la vida.
M’interessa molt més l’exemplar d’arquitectura efímera que hi ha a la contigua plaça Nova. L’han creada els estudiants de l’escola La Salle amb la supervisió de l’arquitecte Liu Xiaodu. Com que també forma part de la xerinola del 1714, figura que simbolitza el concepte “Identitat”. Com vulgueu, tot són excuses per fer una passejada per la ciutat que, afortunadament, no para quieta.
El projecte d'en Fontcuberta continua les seves dèries postfotogràfiques en les que intenta crear amb elements no propis. Aquesta besada continua el seu projecte de Googlegrams que fa temps que cerca i recerca ( http://angelsbarcelona.com/en/artists/joan-fontcuberta/projects/googlegrams/108 ). Malgrat que la idea la trobo molt suggestiva estic d'acord amb el que insinues que el resultat final no és del millor del fotògraf.
ResponEliminaI de l'altre muntatge que comentes m'agrada malgrat se me'n foti què vol dir i quina és l'excusa per a fer aquest muntatge efímer.
Galde, sabia que voldries defensar l'indefensable d'en Fontcuberta. Te l'he dedicat gairebé com una provocació.
ResponEliminaCosta criticar una creació d'algú com en Fontcuberta, que a més de tenir una obra valuosísima artísticament parlant, cau bé com a persona. "Obra menor" és una bona manera de fer-ho, i s'agraeix. Personalment, i em sap greu divergir amb Galderich, no li veia massa possibilitats ni al Googlegrams ni a aquest petó gegant, que d'entrada ja em va semblar un treball propi d'un adolescent amant de la informàtica o d'un avi que ha trobat una alternativa al seu passatemps de fer catedrals amb escuradents. Tot sigui dit amb el més gran respecte pel geni creador de Sputnik, Karelia o Contranatura, entre altres.
ResponEliminaLeb, com que bàsicament estem d'acord, petons i bons estiu!
EliminaL'obra de Fontcuberta, tot i no entusiasmar-me l'endevino vistosa sobretot pel jovent. A mi el petó em sembla propi d'un anunci per a gent que busca parella. La consigna podria ser "Engresca't"" i a sota una adresa d'e-mail i un número de telèfon.
ResponEliminaQuan a l'entramat de fustes em va agradar força. M'és igual el què sigui o no aquest esquelet. La creativitat abstracta, efímera no vol preguntes racionals.
Salut, Allau!
Sí, Glòria, el missatge figuratiu exigeix un compromís que de vegades es fa difícil d'aguantar.
EliminaFins els més grans fan bunyols i també s'ha de dir. Per altra banda, ja tinc ganes d'arribar al 2015 i que celebrem alguna altra cosa.
ResponEliminaHe de revisar l'agenda, a veure qui seria centenari l'any que ve.
EliminaEdith Piaff i Santiago Carrillo. No me'ns surten de catalans.
EliminaPotser aquesta de la Plaça Nova sigui la proposta més suggeridora del festival d'arquitectura efímera; on impera la patilla amb ínfules conceptuals. Comparem-ho amb l'obra ingent del Tarzan d'Argelaguer, obligat a destruir-la per ordre de l'autoritat competent; no fos cas que els fes ombra.
ResponEliminaLa veritat és que no he vist la resta. Bé, sí, la de la plaça dels Àngels que no mata.
Eliminareconozco que Fontcuberta me ha interesado más bien poco, este trabajo, vulgar, lo retrata a él, ¡¿agotado?¡
ResponEliminasorry, no me he expresado, no quiero decir que él sea vulgar, solo que se le ve agotado...
EliminaBueno, era un encargo, el entusiasmo no se puede fingir.
Eliminaa què fa olor la @independència? sembla un anunci de compreses....
ResponEliminaQuina decepció si a sobre fes mala olor.
EliminaTrobo que la foto del petó podria estar feta de fotos de petons, o potser seria massa bavós? A mi m'agrada força la idea (sóc una mica bavosa) encara que trobo que el petó és molt de tanca publicitària pija. A mi m'agrada molt una fotografia del Fontcuberta on contraposa el firmament estrellat amb una lluna de cotxe amb mosquits estrellats, mira, se m'ha quedat gravada. L'arquitectura efímera també és maca, la primera foto és molt xula. Potser la identitat és una mica com aquestes fustes que s'entrecreuen i que més o menys formen un tot coherent, més o menys.
ResponEliminaPerò això de la foto feta d'altres fotos està molt vist. Jo fins i tot tenia un puzzle fet així.
EliminaSincerament, no li veig la gràcia a la besada aquesta de Fontcuberta, que per cert no tinc ni idea de qui és ni quina és la seva obra artística, però si és com aquesta, ja m'està bé el meu desconeixement del suposat artista fotogràfic. Com Júlia tinc ganes d'arribar al 2015 d'una punyetera vegada. La intel·ligència, com les reivindicacions històriques poden arribar a ser molt cursis i pesades,
ResponEliminaFrancesc, busca Fontcuberta a la xarxa, t'asseguro que té coses molt millors que aquesta.
EliminaFontcuberta és molt gran, però certament aquest bes és bastant cutre, fins i tot diria. I l'escultura té la seva gràcia. La de l'Arc de Triomf, menys; la del Parc de la Ciutadella, així, així. La resta encara me les he de mirar.
ResponEliminaCaldrà fer la tournée per la resta d'instal·lacions per pronunciar-se.
EliminaTrobo que encara ens queda molt camí per arribar a la fantabulositat de les celebracions britàniques (de qualsevol cosa), però que comencem per anar per bon camí. M'hi jugo un peix que hi haurà gent que ho aplaudirà (avui soparé llobarro, apa). Trobo a faltar, però, les vaixelles amb en Rafael de Casanova i rivets daurats. La felicitat mai és perfecta.
ResponEliminaEns cal una reina de Catalunya.
EliminaHaurem de fer una República amb una Marianne tocada amb pamela, per estar a l'alçada ^^ I és que no s'és un país normal fins que es fa el ridícul com un país normal. :)
EliminaNo sé, no sé, darrerament estem fent el ridícul com un país massa normal.
Elimina