“Taquicardia” (1984) és un seriós candidat al títol de millor disc de les Vainica i és en tot cas el més ambiciós, a més de ser l’únic volum doble de la seva carrera. Les cançons, de les que ja faré una bona repassada en propers dissabtes, són tan variades i originals com sempre, però es distingeixen per una instrumentació i uns arranjaments complexos i delicats que de vegades freguen l’experimentalisme. El seu artífex, Angel Muñoz Alonso (“Reverendo”), habitual còmplice del Gran Wyoming traspassat fa un parell d’anys, era a l’època gendre d’una de les dues Vainica. Coberta molt bonica d’Ignacio Van Aerssen i producció del mític Mario Pacheco per a la seva casa Nuevos Medios.
El disc comença amb una breu vinyeta titulada “El niño inseminado” on ja destaca l’orfebreria de l’orquestració. Com a microrelat és impecable i, sincerament, quin altre grup coneixeu que sigui capaç de firmar una gemma de tan estranys quirats?
el niño inseminado se ha dormido
se ha dormido...
como un pajarito en su nido
niño de papá desconocido
procura parecerte a mi marido
que él te dará su nombre y su apellido
Una quadrícula mil·limètrica estripada... D'això se'n diu subtilesa semàntica!
ResponEliminaTaquicàrdia o un metrònom espatllat.
Eliminame parece que dice "jura", no "procura".
ResponEliminamark
Sí, mark parece que dice "jura", pero no tiene mucho sentido. En el libreto del disco pone "procura".
Elimina