 |
| Churchill, l'autèntic |
Dudley Field Malone, famós advocat liberal i actor ocasional, a «Mission to Moscow» (1943) de Michael Curtiz.
Peter Sellers, còmic britànic, a «The Man Who Never Was» (1956) de Ronald Neame. Només hi va posar la veu.
Richard Burton, marit de Liz Taylor, a «Winston Churchill: The Valiant Years» (1961) d’Anthony Bushell. Veu en off que llegeix les memòries de Churchill.
Simon Ward, Duc de Buckingham als mosqueters de Richard Lester, a «Young Winston» (1972) de Richard Attenborough.
Richard Burton, marit de Liz Taylor, a «Winston Churchill: The Valiant Years» (1961) d’Anthony Bushell. Veu en off que llegeix les memòries de Churchill.
Simon Ward, Duc de Buckingham als mosqueters de Richard Lester, a «Young Winston» (1972) de Richard Attenborough.
Warren Clarke, un dels «droogs» de «Clockwork Orange», a «Jennie: Lady Randolph Churchill».
Timothy West, actor shakespearià, a «Churchill and the Generals» (1979) d’Alan Gibson.
Robert Hardy a «Winston Churchill: The Wilderness Years» (1981) de Ferdinand Fairfax i «War and Remembrance» (1989) de Dan Curtis.
Timothy West, actor shakespearià, a «Churchill and the Generals» (1979) d’Alan Gibson.
Robert Hardy a «Winston Churchill: The Wilderness Years» (1981) de Ferdinand Fairfax i «War and Remembrance» (1989) de Dan Curtis.
Howard Lang a «The Winds of War» (1983) de Dan Curtis.
Bob Hoskins, eminent actor i pèrdua recent, a «World War II: When Lions Roared» (1994) de Joseph Sargent. L’acompanyaven "nul·litats" com Michael Caine (Josep Stalin) i John Lithgow (Roosevelt).
Albert Finney, una altra eminència britànica afortunadament viva, a «The Gathering Storm» (2002) de Richard Loncraine.
Rod Taylor, mandíbula potent al «Hong-Kong» de la nostra primera televisió peninsular i a «Els ocells» de Hitchcock, a «Inglorious Basterds» (2009) de Quentin Tarentino.
Timothy Spall, mascaró de proa de can Mike Leigh, a «El discurs del rei» (2010) de Tom Hooper. Finalment Churchill per a tots els públics.
Michael Gambon, «The Singing Detective», Harry Potter i el que calgui, atrapat aquí a «Churchill’s Secret».
John Lithgow, camaleònic actor americà, al serial televisiu «The Crown», creat per l’intocable Peter Morgan.
I l’encara més perfeccionista Gary Oldman a «Darkest Hour» (2017) del perfeccionista total Joe Wright.
Mi norma de vida -dejó dicho- prescribe como un rito del todo sagrado fumar puros y beber alcohol antes, después y, si es necesario, durante todas las comidas y en los intervalos entre ellas.
ResponEliminaWinston Churchill
(Del libro "Pompa y circunstancia: diccionario sentimental de la cultura inglesa", de Ignacio Peyró).
Mark
Avui l'haguessin ficat a presó amb aquestes normes de vida.
EliminaCaram, quin recull, com ha envellit l'Oldman i això que va ser vampir. I encara continuarà, car el senyor té molt de ganxo. Hauràs de fer un repàs a les Clementines, ep.
ResponEliminaDeu ser culpa de la caracterització. Les Clementines segur que no les interpretaven actrius de tant de renom.
EliminaQuin catàleg tan extraordinari! Tots són actor de provat prestigi. Oldman estava guapíssim a "La dona X" i, fins i tot, a "Dràcula". Albert Finney era, axí, ros i baixet, un dels meus amors de joventut. "Dos en la carretera" em va descobrir el seductor i "Under the volcano", devastat per l'alcohol, em va colpir tant que el vaig veure perfecte pel protagonista de la meravellosa novel·la de Lowry.
ResponEliminaTots són més atractius que Sir Winston però cap té una àliga a la mirada.
Queda clar que Churchill era un imant per grans actors.
Elimina