El pitjor atlas del món (1)

La gent del compte de Twitter "Terrible Maps" compleix el que promet: una selecció de mapes tan ineptes, que la seva única funció a la vida sembla ser no informar de res. Cap exemple millor que el d'aquí dalt, sublim en la seva estupidesa: tots els països del món arranjats per localització geogràfica. Fascinant és poc.

N'hi ha més. Com aquesta reveladora estadística del consum elèctric europeu l'any 1507. No sé el motiu d'haver escollit aquest any en concret, perquè mira que tenien segles on triar!

Dalt podeu veure el mapa culinari d'Europa segons el punt de vista  dels italians. En el centre, marcat en vermell com el melic del món, un cercle que abasta tota la península itàlica i que exhibeix el rètol de "Real Food" (menjar de debò). Els successius cercles concèntrics delimiten les següents regions: comestible en general; s'aconsella anar amb compte; engreixa; literalment insuls; estèticament insuls; i tòxic. Més enllà només hi ha una desolació de color gris presidida per una calavera i uns coberts creuats, crec que el missatge queda clar.

Però hi ha més. Fixeu-vos en les dues línies verticals discontínues: a l'esquerra, el Meridià de la Pasta Massa Cuita; a la dreta, el Meridià del Cafè Enfangat. De baix a dalt, les línies horitzontals marquen: el Paral·lel del Cafè de Talla Gran; la Línia de la Desesperació Culinària; i la Línia de San Umberto Nobile (cèlebre explorador àrtic d'un país que no es caracteritza per haver donat gaires exploradors polars al món). Finalment, sengles fletxes apunten a Estats Units (Pizzes d'Enganyifa) i la Xina (Pasta d'Enganyifa).

Un altre mapa tremendament informatiu: menys d'un 0,1% de la població mundial viu a la zona pintada de blau.

I aquí: què passaria si la Gran Bretanya estigués situada al costat del Japó. No estic segur si és o no és una crítica sibil·lina de l'imminent Brexit. En tot cas proposaria una versió equivalent a la Península Ibèrica amb una Catalunya eternament condemnada a vagar per l'espai exterior.

Finalment (i ja heu vist pel títol que n'hi haurà més), l'Antàrtida, el continent de les confusions. Queda clar on és el Sud. I el Nord? Ací, allà i a tota la perifèria. Que San Umberto Nobile ens atrapi confessats!