La xarxa de metro més important d’Itàlia solia tenir un mapa bastant decent que recordava força el de Barcelona. Cinc anys més tard, tenim una nova línia, la M5, sense conductor; de 83 estacions hem passat a 113 i hi ha 132 quilòmetres de via; però el que marca la diferència és la introducció de les línies de rodalies. Com que totes elles, malgrat la diversitat de destins, passen per les mateixes vies i cadascuna té un color diferent, sembla com si la ciutat estigués travessada per múltiples arcs de Sant Martí. Apart de la sensació enganyosa que produeix sobre la potència del transport milanès, el conjunt estètic queda tan bonic com en un vestit de Missoni. Només s’haurien de fer mirar aquest verd pito que fa tanta nosa.
A banda d'aquest engruiximent diagonal, em sembla un mapa prou equilibrat, i prou estès segons les necessitats d'una ciutat gran com Milà. Una mica fluorescent, però què hi farem.
ResponEliminaLa fluorescència són ganes de cridar l'atenció, ja t'ho dic, (fidel) Xexu.
Elimina