The French Dispatch (Wes Anderson, USA 2021 (Aribau))
Quatre històries, tres formats de pantalla, blanc i negre, color, còmic de línia clara, desenes d’actors coneguts (de vegades sense frase) i un doll continu d’informació. Impossible començar a copsar-la en un sol visionat. Ets un veritable fan d’Anderson?, aquesta n’és la prova de foc. (8)
El buen patrón (Fernando León de Aranoa, Espanya 2021 (Renoir))
Ben escrita i molt ben interpretada. Es veu amb gust, però el seu missatge és un xic banal. (7)
No Sudden Move (Steven Soderbergh, USA 2021 (HBO Max))
Elaborada intriga criminal, molt ben escrita i amb un repartiment de primera (Don Cheadle, Benicio del Toro, John Hamm, Ray Liotta…) Entreteniment ideal per a una tarda festiva. (7)
French Exit (Azazel Jacobs, USA 2020 (Movistar+))
Tragicomèdia excèntrica sobre hereva arruïnada que es muda a París per suïcidar-se. Amb prou feines Michelle Pfeiffer la fa mig suportable. (6)
Ready or Not/Nit de Noces (Matt Bettinelli-Olpin i Tyler Gillett (USA 2019, Disney))
Comèdia d’horror grotesc i sanguinari, molt recomanable per fer Halloween tot l’any. Sensacional Samara Weaving. (7)
Madres paralelas (Pedro Almodóvar, Espanya, 2021 (Aribau))
El to progressivament seriós del manxeg fa que grinyolin els seus girs melodramàtics. Molt bé per Penelope Cruz i bravo per la part que parla de memòria històrica. (7)
The Last Duel (Ridley Scott, USA 2021 (Balmes))
Tediosa reconstrucció d’una violació del segle XV, on la contraposició de les tres versions d'una mateixa història no aporta res de nou. La batussa final és espectacular, això sí. (6)
No Time to Die (Cary Fukunaga, Regne Unit 2021 (Balmes))
Molt llarga, amb una trama confusa i un dolent (Rami Malek) mediocre. El sentit de l’humor és pràcticament absent i per acomiadar el Bond de Daniel Craig han optat per la tragèdia. Per què insisteixen a posar herois tràgics dins del cinema d’evasió? (6)
Judas and the Black Messiah (Shaka King, USA 2021 (Movistar))
Basada en la història real d’un infiltrat en els Panteres Negres a Chicago durant els anys 60. Molt bones interpretacions de Daniel Kaluuya, Lakeith Stanfield i Dominique Fishback, molt bones intencions i escassa grapa dramàtica. (6)
No, no soc un veritable fan d'Anderson, però el que he vist d'ell m'ha agradat. Aquesta també tinc intenció de veure-la... algun dia!
ResponEliminaSerà la prova definitiva de si t'agrada molt... o menys!
Elimina