dimecres, 27 de juliol de 2022

Neix un continent

L’historiador britànic especialista en afers russos Orlando Figes firma amb «Los europeos» (Taurus, 2020, traducció de María Serrano) una ambiciosa obra que fa la crònica de com els avenços tecnològics del segle XIX connectaren els diversos països europeus i aconseguiren crear un sentiment de comunitat internacional. L’aparició de les xarxes ferroviàries, de la litografia, el telègraf i la fotografia van fer empetitir les distàncies i facilitaren l’expansió de la cultura.


Amb una menció detallada de totes les arts —pintura i escultura, literatura, òpera, teatre, música—, «Los europeos» para especial atenció en els factors econòmics que intervenen en la feina dels creadors. L’establiment dels drets d’autor a tots els països és una lluita que s’inicia precisament a mitjans del segle XIX, com ho és igualment el combat contra la pirateria. La implantació d’un repertori dins dels teatres d’òpera, repertori que ha sobreviscut fins els nostres dies, també és una conseqüència de la percepció de drets per part dels compositors.


De fet tot el llibre va ple d’aquestes inesperades relacions de causa i efecte. Per exemple, l’aparició dels viatges en tren propiciaren un tipus de lectura breu adaptada a la durada del trajecte, d’aquí la popularització del gènere contístic. I en un diferent ordre de coses, la irrupció de l’impressionisme i la pintura a l’aire lliure van motivar la invenció de la pintura en tub, un tipus d’envàs que després utilitzaríem per dentifricis, pomades i altres tipus de cremes.


Encara que sorprengui, no va ser fins aquests anys que es va començar a honorar la figura de l’artista amb funerals multitudinaris, dedicació de monuments i inauguració de cases-museu. També va ser el moment del naixement del modern marxant d’art, monopolitzador de determinats artistes i especulador amb les seves obres. Curiosament, moltes de les novetats que descriu «Los europeos» és una situació que es va prolongar amb petites variacions fins les acaballes del segle XX i que actualment semblen vestigis d’un món que s’acaba. 


Com indica el subtítol «Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita» aquest assaig s’articula a través de tres personatges cabdals del segle XIX: la famosa cantant, compositora i pedagoga Pauline García, el seu marit Louis Viardot, historiador i crític d’art, i l’escriptor rus Ivan Turguenev. Aquest tercet, unit durant més de quaranta anys per lligams amistosos i sentimentals, recorre bona part de la segona meitat del segle tenint tracte amb algunes de les seves figures més prominents. Gent com George Sand, Hector Berlioz, Eugène Delacroix, Victor Hugo, Charles Dickens o Gustave Flaubert freqüentaven els seus salons. A través de les seves cartes i dels seus diaris íntims la història s’humanitza i Figes la fa enormement amena. Encara que el símil estigui més que gastat, «Los europeos» es llegeix talment com una novel·la: la combinació perfecta d’informació i diversió que segurament farà les delícies d’una àmplia comunitat lectora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada