dissabte, 10 d’octubre de 2009

Beauty & the blog


Allau, després d'una mala nit.
L’altre dia em va fer molta gràcia la reacció de glamboy69 a la meva confessió que ja passo dels 50: “Sempre que em faig una idea mental d’un blocaire, no té res a veure amb la realitat!”

Bé, en el meu cas, no es pot parlar realment de confessió, ja que mai no m’he amagat i qui consulti el meu perfil veurà que sóc un home de 53 anys ubicat a Barcelona. Però en la seva observació hi vaig reconèixer molta veritat.

En aquest món de la xarxa, on darrera una aparent franquesa, es produeixen moltes ocultacions, és lògic que deixem lliure la nostra imaginació, molt sovint en forma de prejudicis. De vegades la foto de l’avatar, si correspon a un ésser humà no especialment famós, pot fer-nos pensar que es tracta efectivament del retrat del nostre interlocutor, tot i que sabem que no ha de ser necessàriament així. Amb el nick escollit, passa el mateix; d’entrada (i perdona, col·lega, per fer-te servir d’exemple) ningú no pensarà que darrera de la màscara “glamboy69” s’amagui una plàcida àvia de 69 anys. Però podria ser perfectament possible!

A falta de referències de cap mena, jo tendiré a pensar que darrera d'una identitat desconeguda s’hi amaga:
- Un home (per allò que els homes s’entretenen més amb les noves tecnologies que les dones).
- De raça blanca (pura estadística dins del món catalanoparlant).
- De cabell morè i ulls foscos (mateixa raó que l’anterior).
- Heterosexual (també per estadística, en aquest cas universal).
- Més aviat jove, posem sota els 40 (el jovent està més versat en aquestes coses 2.0).
- Sobre les qüestions religioses o polítiques no gosaria posar la mà al foc, perquè es un terreny relliscós on les estadístiques solen equivocar-se sorollosament (de religió, posem que més aviat descregudets).

I això que em consta que la majoria dels meus lectors s’escapen per un punt o l’altre d’aquest perfil convencional. I si algú se sent retratat pel meu cànon de prejudicis, que no es preocupi, que ja li trobaré algun tret inesperat que el redimirà de la massa.

Però més enllà d’aquestes dades que tenen molt a veure amb l’antropologia (o la sociologia, ara no ho sé), és més curiosa la propensió que tinc a idealitzar els meus interlocutors, convertint-los en veritables “top models”, si s’expressen amb una mínima correcció i trellat. En les poques ocasions en les quals he tingut oportunitat de conèixer el seu veritable aspecte físic, he sofert una petita desil·lusió. No, no estic dient que siguin Quasimodos camuflats darrera d’un teclat, simplement que tenen una pinta molt més quotidiana, més de passatgers d’autobús (i no d’Infinitis del PP), tan adorable com la meva, si s’hi aplica la mirada correcta.

Si en glam es posa a pensar les raons que el conduïren a una deducció errònia, és possible que es descobreixi algun prejudici que ni sabia que tenia. I, com que no vull personalitzar, apliquem-nos aquest mateix exercici tota la resta per veure de quina matèria fosca estem fets.

[No sabeu com lamento dir-vos que el de la foto no sóc jo. És l’escriptor Michael Chabon a l’època en que li proposaren fer de model de Gap.

Els pocs propers dies serem fora, però els allaus continuaran caient muntanya avall, i no tots seran mapes de metro, us ho asseguro. Molta atenció al del dia 14 d’octubre, que marcarà un abans i un després a la catosfera.]

7 comentaris:

  1. Per això no he posat la cara ni al fb, de totes maneres ja t'ho dic ara i així no et decebré quan em coneixeràs, no sóc un home heterosexual de raça blanca moré amb ulls foscos i amb menys de 40 anys...
    Jo, en algunes 'cites a cegues' que he tingut amb blocaires que coneixia bé només pel que escrivien, els he reconegut sempre i eren prou com m'esperava.
    Reste amatent fins a la revolució d'octubre, del 14 d'octubre.

    ResponSuprimeix
  2. Per a mí, qualsevol que s'expressi amb correcció i tingui alguna idea interessant, ÉS un "top model"! Sempre m'han enamorat més els caps que els cosos, hahahaha

    Qué passarà el 14? Vols prendre el Palau d'Hivern?

    ResponSuprimeix
  3. Marieta, a FB crec que tots tenim també alguna foto delatora. Així que, si no són una trampa, no crec que patim un ensurt el dia que ens trobem al món real.

    ResponSuprimeix
  4. A mi em passa igual Ferran: un cap interessant té un atractiu més durador que un cos interessant.

    I serà en tot cas el Palau de Tardor.

    ResponSuprimeix
  5. 14 D'OCTUBRE??


    Ai Chabon, la meua amiga Rebeca i jo estem enamorades d'ell, ella em va dir una volta que no teníem res a fer perquè no li agradaven les dones però després vam averiguar que això no era aixina, que sí li agradaven! Ara està majoret però mos continua fent el mateix morbo. Chicos prodigiosos m'encantà!

    ResponSuprimeix
  6. I sobre la resta del post, a mi sempre me posaven més major del que sóc fins que vaig dir l'edat que tenia. I alguna volta pose fotos meues, o siga que no crec que ningú s'emportara cap sorpresa.

    ResponSuprimeix
  7. La veritat és que en Chabon m'agrada com escriptor, però no és el meu tipus d'home. Es veu que al principi de la seva carrera es va publicar erròniament que era gai. Ell diu que gràcies a aquesta falsa notícia, ha aconseguit un sector del públic molt fidel (després diuen que som promiscus!)

    I, no, comtessa, amb vostè ningú no se'n durà cap sorpresa, que el seu pas per la xarxa està molt ben documentat.

    ResponSuprimeix