dissabte, 24 d’octubre de 2009

Déu i la tetera


Foto Seb Przd
Ja que aquests dies tothom s’ha posat a parlar de déus, d’ateisme i de l’amic Bertrand Russell, em sembla apropiat recordar aquest text seu, que sempre m’ha agradat (l’he traduït amb tota llibertat literària, però espero que amb fidelitat de fons):

Si suggerís que entre la Terra i Mart hi ha una tetera de porcellana que gira al voltant del sol en una òrbita el·líptica, ningú no seria capaç de refutar la meva afirmació, sempre que parés compte en afirmar que la tetera és massa petita perquè els nostres telescopis la detectin. Però, si a continuació, asseverés que, donat que la meva afirmació no pot ser comprovada, és una presumpció intolerable per part de la raó humana posar en dubte la seva existència, caldria considerar que estic dient una parida. Si, tanmateix, l’existència d’aquesta tetera s’afirmés en llibres antics, s’ensenyés com a veritat sagrada cada diumenge, i s’inculqués en la ment dels escolars, qualsevol dubte sobre la seva existència esdevindria un signe d’excentricitat i donaria dret a que el dubitatiu rebés les atencions d’un psiquiatra, en una edat il·luminada, o d’un inquisidor en edats anteriors.


[Amb això dels transbordadors espacials i l’anar i venir d’astronautes, a hores d’ara potser la tetera de Russell ja està fent el seu camí pel Sistema Solar.]

En poques paraules, crec que el que ens vol dir Russell, és que no som els escèptics i els ateus els que hem de demostrar res, perquè no som nosaltres els que postulem artefactes i creences difícils d’empassar. Si els creients volen fer volar coloms, que facin el favor de dir-nos on caguen.

14 comentaris:

  1. No coneixia el text. Fantàstic...

    ResponElimina
  2. L'altre dia, en un debat d'aquestos tan de moda ara sobre aquest tema, algú va dir que l'existència de Déu no es podia demostrar, però la seva no-existència tampoc. Vist des d'aquesta perspectiva, tan fanàtic és un religiós com un ateu. Això, com ens ve a dir Russell en aquest text, és un argument que no es sosté per enlloc. El que passa és que estem acostuments a concedir-li a la religió un àura de respectabilitat que li permet trencar la lògica en els seus arguments, una cosa que no permetriem mai a cap altre àmbit del coneiximent.

    Ja ho vaig fer fa poc en un altre blog i ho torne a fer ací: recomane el llibre "El espejismo de Dios" de Richard Dawkins (crec que no s'ha traduit al català, o al menys jo no l'he trobat). Entre altres coses, hi trobem refutacions de tots els arguments a favor de la religió que es solen escoltar.

    Ah, i enhorabona pel teu blog, mai havia entrat i ara veig el que m'he estat perdent. T'enllace.

    ResponElimina
  3. Boníssim! Vaig llegir el text del Russell fa potser quinze anys i no recordava aquest fragment. de manera de gràcies per recordar-nos-el. La gràcia del Russell és aquesta ironia que gasta i que et fa llegir d'una tirada.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Titus, i benvingut! El llibre de Dawkins el vaig llegir fa temps en anglès. Crec que properament faré algun comentari al respecte. De totes maneres, aquestes discusions entre creients i escèptics sempre acaben sent un diàleg de sords. A l'únic a què es pot aspirar és a endreçar una mica la polèmica com crec que aquí fa Russell.

    ResponElimina
  5. Lluís, pertany a un article que li van encarregar però que mai no es va publicar. Si no m'equivoco, Dawkins el cita a "The god's delusion".

    ResponElimina
  6. Russell, com sempre, brillant. La foto de la tetera, també!

    ResponElimina
  7. La tetera, de Flickr, però ben còsmica.

    ResponElimina
  8. Fantàstic text de Russell. Gràcies per recordar-nos-el.
    Em pregunto perquè s'ha generat aquesta onada de parlar de l'existència de Déu. No tinc molt clars els motius.

    ResponElimina
  9. Jo tampoc, Eulàlia, però m'agrada més parlar de déu que de belén esteban.

    ResponElimina
  10. Crec que el motiu és el nou llibre de Saramago.

    ResponElimina
  11. L'article original és "Is there a God?". Un gran text, precedent del més actual, però igual d'evident, pastafarisme.

    ResponElimina
  12. No m'estranyaria, Titus, de la de déu tinc els meus dubtes, però la ubiqüitat de Saramago és indiscutible.

    Sí, Joan, el gran Espagueti Volador (i la tetera, el seu profeta).

    ResponElimina
  13. Ei! m'ha semblat molt alliçonador, d'una lògica impecable :) Respecte als coloms, servidora, per si de cas, quan en veig volar un cap a mi, m'aparto, no fos cas que l'esperit sant tingués "idees", que ja se sap com les gasten aquests del més enllà ^^

    ResponElimina
  14. Clídice, m'has fet pensar en una noia que preguntava en un fòrum si era possible quedar-se embarassada sense tenir relacions sexuals i algú li responia: "Jo ho vaig aconseguir una vegada, però no recordo gaire com va anar, perquè ja han passat més de 2000 anys..."

    ResponElimina