divendres, 28 de maig del 2010

Bibliografia d’autoajuda blocaire (comentada)


Foto de Mina trobada a Flickr

El fenomen dels blocs, tot i ser recent, comença a tenir una història al darrera que ha propiciat un considerable corpus literari. Em limitaré a parlar aquí d’aquelles obres que, amb la seva sapiència acumulada, poden ajudar a tot blocaire bloquejat a superar la crisi astènica, neurastènica o solitària, tan comuna aquesta primavera i que promet perdurar ben avançat l’estiu.

El popular Pietro Gargamelho va posar el llistó molt alt amb la seva fundacional “El faquir i la senyoreta Pepis”, on es narra l’encontre trasbalsador entre la protagonista (una mare alcohòlica i soltera, que flirteja amb el suïcidi a les riberes d’un riu del subcontinent indi) i un personatge messiànic que se li apareix tot rentant les sandàlies a la mateixa riba. El faquir titular li desaconsella el suïcidi i l’empeny a obrir un bloc en el qual farà publicitat encoberta de les seves polseres magnètiques, suposadament terapèutiques. Tots dos es fan milionaris i es retiren a Miami, no sense abans tancar el bloc. Un text tan alliçonador com ple d’esperança, que ens dóna el vital missatge de no defallir, que potser tocarem calés a la llarga.

Encara que el seu cicle de novel·les no estigui ni molt menys tancat, serà inevitable parlar del fenomen J.K. Bowling. El seu personatge Gary Poppers, aquell vailet orfe que descobreix de ben petit que el seu bloc té propietats màgiques, ha fascinat ja a dotzenes de generacions. A punt de publicar-se el vuitè volum de la saga, de moment em quedo amb “Gary Poppers i el troll incisiu”, on s’explica molt bé com l’odi s’expandeix i es deforma, però mai no s’exhaureix.

En un terreny menys confessional, o més descaradament fictici, Dean Green va publicar “El còdex Armani” sobre el malaurat assassinat de Gianni Versacce a Miami i les teories de la conspiració que acompanyaren aquesta mort. No ho he acabat d’entendre gaire bé, però sembla que una rebesnéta (al cub, o encara més) de la Maria Magdalena bíblica fou la culpable de la mort del modista. Els seus motius romanen foscos, encara que la combinació de la Magdalena amb la CIA em sembla irresistible. No sé perquè parlo d’aquest llibre aquí, ja que no té res a veure amb la blocosfera. Segur que algú em devia subornar amb un cuixot de Jabugo.

A casa nostra, on és sabut per tots que la catosfera regna, comptem amb un text fonamental. No, no és exactament un manual, sinó més aviat una obra de ficció, però que il·lumina de forma transcendental d’on som i d’on venim. La seva autora és la conegudíssima (diria mediàtica, si no sonés lleig) Maria Paula del Febrer i el seu títol és “La blocaire que em depassa” (Planteta, 2008). En aquesta colpidora novel·la es narra com Aina, professora d’institut, perd els seus fills en un desgraciat accident a un safari park. Ran del fat, es separa del marit, escapa a Venècia i decideix obrir un bloc. Allí la segresten uns integristes musulmans i se l’emporten a Uzbekhistan. Aina continua escrivint exquisits apunts des del seu iMac (la bellesa del paisatge desèrtic, la silueta d’un camell bavejant, el record de la Giudeca, la Samsonite que no ha pogut recuperar a l’aeroport de Takshent són els temes que l’inspiren) mentre intenta que no la violin els desaprensius que la tenen empresonada. Un metge d’una ONG, que passava per allí, la salva a la penúltima pàgina del llibre d’un destí pitjor que la mort. Una lectura motivadora.

En un registre més lleuger, el molt conegut Mossèn Dansingqüin va publicar fa alguns anys un llibret que, si més no, pels blocaires creients pot tenir una mica de gràcia i rellevància. Es titula “Goigs de Santa Maria del Bit i altres pregàries camperoles” (Monestir de Queralt, 1231). El to és popular i festiu, les rimes són totes gallinàcies, el pròleg és de Hans Küng. Què més es pot demanar? Se suposa que qui reciti aquests versos amb devoció, pot aconseguir tot el que desitgi. I que qui no ho trameti a deu amics, patirà herpes genital terminal. Ho farem, i tant que ho farem!

23 comentaris:

  1. Maria Paula, ni pel Febrer ni pel Janer!!! Grrrrrr.
    Ai, que em pix, que diria la Clidi. Mossèn Dansingqüin m'agarre confessà.

    ResponElimina
  2. Allau, el teu apunt és flipant i inspirador però et recomano que deixis les drogues i l'alcohol...

    Tonàs!

    SU

    ResponElimina
  3. SU, les drogues totes amb recepta, l'alcohol serà més difícil deixar-lo, però estigues tranquil·la que no condueixo.

    ResponElimina
  4. Com que no acuso cp de les crisis que esmentes, no en dic res. De la mateixa manera que el tema no m''interessa. No entenc com un alegre blogaire pot veure's sotmès a cap astènia, quan això és una festa, i quan els lectors solen convidar els blogaires a orgies desenfrenades dia, sí dia do.

    ResponElimina
  5. Com que fa anys i panys que sóc paleta, n'he aixecat un munt de murs de blocs. D'acord que fas molta més via que amb totxos, o que queda una paret molt més sòlida que amb matxembrats, però sempre queda aquella aparença grisa, tant d'obra pública... Si em feu escollir, no hi ha res com l'obra vista de maons; i ja no dic si són d'una bòbila artesana.

    ResponElimina
  6. Lluís, orgies potser desenfrenades, però sempre amb les precaucions degudes.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Sirvent, per la teva aportació tan constructiva a l'afer que ens ocupa.

    ResponElimina
  8. Via el portal de la Llibreria La Lechera d'internet ja he encarregat el llibre de la Maria Paula del Febrer “La blocaire que em depassa”. Em feia por comprar-lo per la remor mediàtica que va aixecar el seu moment però si tu el recomanes, endavat!

    ResponElimina
  9. Jo, que m'he llegit totes les obres que cites, no puc estar més d'acord amb la teva valoració.

    ResponElimina
  10. a mi el que em va colpir és el d'en Pietro Gargamelho, de fet és el meu autor de capçalera, fins i tot he anat a peu al Ganges, amb la petxina de la Shell Oil corresponent, per tal de seguir les seves passes. I què dir de la J.K. Bowling! això, què dir? ^^

    ResponElimina
  11. Sí, Galde, jo també sento un comprensible prejudici per les obres massa promocionades, però aquesta s’ho val. De debò!

    ResponElimina
  12. Salvador, properament penso recomanar “El rei del post” i “Mugrons de blocaire”, espero que també t’agradin.

    ResponElimina
  13. Cli, es podrien dir tantes coses de la Bowling, oi? És la millor, no hi ha dubte [tu promociona, promociona, per si algú pica].

    ResponElimina
  14. O Com ensorrar la cultura blocaire, que diria el mestre WA :))

    ResponElimina
  15. La Bowling aquesta és la que va escriure una biografia de Colombina, el personatge de la Commedia dell'Arte?

    ResponElimina
  16. Sí, Maria, i la va deixar molt i molt parada.

    ResponElimina
  17. Finalment, els manuals d'autoajuda per als blocaires en crisi? Corro a comprar-los tots!

    ResponElimina
  18. Maria, volia escriure que la va deixar molt i molt mal parada.

    ResponElimina
  19. Allau,
    Tens el do de la imaginació i jo en gaudeixo. M'agradaria que li publiquesis un conte a la Maria Paula de Febrer, en el teu blog, és clar. Títols possibles si ella no els ha ja posat: "Ara ja sé perquè em passa el que em passa", "Natura de granota" o "N'Alícia ja no viu aquí".

    ResponElimina
  20. Com vulguis, Leb, però de debò que tu no els necessites.

    ResponElimina
  21. Glòria, no em donis idees, que sóc capaç de fer-te cas. ;-)

    ResponElimina