dissabte, 1 de maig de 2010

Llull com a excusa


Palindròmic universal

Això de les desvirtualitzacions és altament addictiu i, quan comences, ja no tens aturador. Fins i tot se m’ha acudit la boja idea d’exercir de paparazzo i començar a escriure una mena de “¡Hola!” catosfèric, on explicaria qui posa banyes a qui. De moment m’he fet una llista de tots els integrants de la catosfera per poder-los anar ratllant a mesura que els vagi coneixent en format analògic. Per això, quan mitjançant la meva xarxa de confidents em vaig assabentar que es preparava una reunió d’alguns dels més conspicus autors de blocs bibliòfils a la Central, allà hi vaig anar de pet. He dit la Central, perquè així l’anomenàvem quan hi vaig estudiar; ara crec que se n’ha de dir Edifici Històric de la UB, cosa que em fa sentir una mica més vell.

Dels assistents només coneixia al bibliòfil Galderich de Piscolabis Librorum, així que vaig gaudir de l’oportunitat de materialitzar al lexicògraf Puigmalet de Gazophylacium, al rei de les parèmies Victor Pàmies de Raons que rimen (entre molts d’altres) i al també bibliòfil Xavier Caballé de Diari d’un llibre vell. El motiu de la cimera era l’exposició “Ramon Llull i l’encontre de cultures” que es pot visitar al vestíbul de l’Edifici Històric fins el 25 de maig.

No us enganyaré, l’exposició (una col·lecció de plafons explicatius en català, castellà, francès i àrab, il·lustrats amb algunes reproduccions fotogràfiques) no deixa de ser una cosa correcteta. Però aquestes àligues bibliòfiles, a través de no sé quins misteriosos contactes, s’ho havien fet venir bé perquè el venerable director de la Biblioteca de Lletres ens donés una molt amable benvinguda institucional i posés a la nostra disposició a la fantàstica Isábena, qui ens va mostrar algunes edicions lul·lianes que s’exposen actualment a la biblioteca, coincidint amb l’exposició.

Però encara hi va haver més, perquè acompanyats d’Isábena vam poder penetrar a la Sala de Manuscrits. Per circumstàncies històriques, la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, tot i no ser una biblioteca patrimonial, és dipositària dels fons bibliogràfics dels diversos convents espoliats ran de la desamortització de Mendizábal. Així, dins de les seves insuficients parets s’amaga un veritable tresor desconegut. Vam tenir l’oportunitat de veure i fins i tot tocar algun d’aquests exemplars, seleccionats personalment per la nostra guia. Manuscrits, incunables, velles edicions lul·lianes… Confesso que en aquest moment vaig actuar com a admirat convidat de pedra, envoltat de tants experts. Es parlà de vitel·la i de pergamí, de caplletres i cutters…

Em vaig quedar amb una idea interessant. Deia Isábena que la invenció de la impremta va significar, d’entrada, un avanç tecnològic que facilitava la reproducció mecànica, però que no alterà conceptualment la idea del que havia estat un llibre fins llavors. Per exemple, la portada del llibre tal com la coneixem no es va incorporar fins uns anys més tard. Algú dels presents va comentar amb perspicàcia que actualment passa una cosa similar amb els ebooks, que pretenen imitar el “comportament” dels llibres en paper, amb l’animació que simula el pas de pàgina, per exemple.

La cimera va prolongar-se entorn d’unes orxates (es nota que els bibliòfils no són de gaire sexe, drogues i rock & roll). Es va fer una mica de safareig blocaire, però com que els presents són homes seriosos i també gentils, la sang no va arribar mai al mar. La meva idea inicial d’escriure un “¡Hola!” va anar desdibuixant-se durant la tarda.

30 comentaris:

  1. Allau,
    Guarda'm un exemplar d'aquesta primera edició de l'Hola catosfèric que amb el temps pot tenir la seva vàlua...
    Ha estat un plaer compartir amb vosaltres i sobretot amb l'Isàbena tot aquest llegat que es guarda a l"Edifici Històric de la UB"!
    I és que poder tocar i olorar aquestes joies és una de les coses més emocionants que es poden fer amb els llibres.

    ResponElimina
  2. Calla, Galde, que amb el poc glamour que teniu no hi ha manera d'escriure un Hola decent.

    I tanmateix, he començat a sentir certes esgarrifances morboses davant d'alguns dels llibrets presentats per la I. Espero que ningú no ho tipifiqui com a inici de pederàstia.

    ResponElimina
  3. Què vols dir amb això del poc glamour de la bibliocatosfera? Això és una injúria!

    I tranquil per les esgarrifances... els llibres tenen la seva edat!

    ResponElimina
  4. T'injuro que no pretenia cap ofensa!

    ResponElimina
  5. Crec que tots coincidim que el més interessant ha estat la dissertació d'Isábena (o ¿Isàvena?) i l'acollida del venerable director. Per sort els humans continuen superant els plafons, per molt lul·lians que siguin.

    El teu apunt mostra com el verí de la tinta vella ha estat hàbilment inoculat per la nostra comentarista dins de les teves carns. I quan això passa no hi ha remei que valgui: ni l'Hola n'és antídot.

    ResponElimina
  6. Allau, aquella teoria dels sis graus de distància (millor de proximitat), aquella que ve a dir que entre jo i qualsevol desconegut del planeta no hi ha més de sis intermediaris, és un pèl exagerada: amb un parell de baules n'hi ha ben prou!!!
    Què fort i quin greu no ser-hi.

    Crec que en aquest cas és Isábena, que la cosa ve d'Osca.

    ResponElimina
  7. Uff! Les desvirtualitzacions cada cop agafen més nivell. Jo que soc ben poc il·lustrada i bibliòfila, només m'hauria pogut apuntar a l'orxata ;D

    ResponElimina
  8. Allau, si tu fas l'Hola de la Catosfera, jo incio el Top Ten de les desvirtualitzacions. I em sembla que ens portes força avantatge a tots.

    Va ser un plaer. Davant d'una cervesa som més divertits i imprevisibles. :-)

    ResponElimina
  9. Tens raó, Puig, i crec que el verí és fàcil que m'entri per via intravenosa tipogràfica.

    ResponElimina
  10. Matilde, en aquest cas jo jugava amb cartes marcades.

    ResponElimina
  11. Llum, amunt l'autoestima! Estic segur que també t'hauria agradat veure aquella preciositat de llibres.

    ResponElimina
  12. Víctor, com que no sóc de novetats, espero que repetim la trobada. La beguda és el de menys.

    ResponElimina
  13. t'he imaginat com un Adso de Melk donant voltes per una biblioteca enorme i polsegosa, mentre segueixes als doctes frares en la seva recerca del llibre d'Aristòtil ... hihihi

    Si, ja ho sé, la càmera no hi lliga, però coses més estranyes em vist en pel·lícules de romans :)

    ResponElimina
  14. Una mica Adso si que em vaig sentir, Clídice, però et confiaré que en el fons són persones com tu i com jo.

    ResponElimina
  15. L'aplec blocaire va ser d'una qualitat exquisita a la vista dels concurrents: són tots des de fa temps en les meues subscripcions del Google Reader. El venerable director de la Biblioteca de Lletres és un jovenel·lo de joventut insultant. La Isàbena (de Roda?) fa traça de ser una perita en paperots. Els manuscrits tenen, cap dubte, una vessant sicalíptica que em complau fortament (i que em fa persistir a freqüentar-los). De tots els personatges que han fet i desfet els països catalans de la Confederació Ibèrica de Nacions, en Llull deu comptar-se entre els més polièdrics. I, gens sorprenentment, el meu narcissisme interpretaria que l'Allau escriu darrerament per a què jo deixe comentari, caram.

    PD: Que la Biblioteca de Lletres no és una "biblioteca patrimonial"? Xe, em deixa mig sorprés. Hauré de preguntar-li al director de la BibLlet, la pròxima vegada que l'agarre al costat, perquè no entra en la definició de "patrimonial".

    ResponElimina
  16. Que parlàreu de cutters en l'exposició?! Una explicació vullc.

    ResponElimina
  17. Jesús, pensa el que et plagui; però és que sóc tan polièdric que procuro tenir tantes cares com possibles lectors.

    ResponElimina
  18. Atesa la rapidesa de la contestació, em passa l'avís una teua lectora chilanga que tinc al costat que si és veritat la seua (i meua) impressió que regues les plantes i vas al bany amb la computadora.

    ResponElimina
  19. Res, Jesús, que ran d'algunes pàgines d'aquells tresors enlletgides amb el segell de la biblioteca, vam parlar una mica d'espoliadors armats amb cutters.

    Per a la teva tranquilitat, en l'actualitat no es cometen aquestes barbaritats estètiques de posar marques a tort i a dret.

    També per la teva tranquilitat, veus autoritzades m'informen que han fet recompte i no han trobat a faltar cap incunable després de la nostra visita.

    ResponElimina
  20. Digues-li a la chilanga que les plantes no cal regar-les, que està plovent molt aquesta primavera, i al bany hi vaig rapidet.

    ResponElimina
  21. Allau, treballant a on vaig treballar i encara freqüente, tranquil no estic gaire (i, de passada, ben poques coses m'astoren a estes alçades). Sort que té la BibLletUB de tindre el personal tan venerable que té. I que li dure molt.

    Comunicat transmés a la chilanga, que n'ha rist de bona gana.

    ResponElimina
  22. Ai, Allau, que m'explico com m'explico i sempre quedo retratada com el tros de ruca que sóc.
    Volia dir que em sembla que Isàvena, la perita en paperots, va ser batejada Isábena, en homenatge als seus avantpassats aragonesos, sí, però no sé si de la Ribagorça. Demà miraré de desfacer el entuerto.
    De tota manera, jo, a aquesta, fa molts anys que la crido en castellà. Clar que ho faig perquè pateixo de betacisme, que és la manera pomposa que faig servir per a reconéixer que no tinc pebrots de pronunciar una ve baixa ni que em matin.
    Per cert, quin nom tan preciós que gasta la tia! Per no parlar del cognom.
    En fi. Dispenseu.

    ResponElimina
  23. Matilde, no cal que et disculpis. A mi em van dir que era amb "b". Aquí procurem respectar l'ortografia, però no retirem el "saludo" a ningú per una "b" o "v" mal posada.

    ResponElimina
  24. Bé, comencem pel principi. Quan la meva mare estava esperant el seu tercer fill, després d’unes vacances al pirineu aragonés, el meu tiet, que era i va ser durant molts anys el mestre de l’Ainsa li va dir que si era una nena, o una ninona com diu ell, es digués Isàvena, i així va ser.

    Els meus pares em diuen Isàvena, sense neutralitzar cap lletra, a fora al carrer, hi havia nens que ho neutralitzaven i ho catalanitzaven tot plegat. La meva àvia, natural de Robres, a Huesca no pronuncia esdrúixoles, a l’igual que la majoria de gent del nord d’Aragó, i és lògic que si menja platános i va al medíco, la seva néta es digui Isabéna.

    I em vaig anar fer gran, i va arribar l’hora d’aprendre a escriure. Els meus pares em van ensenyar que el meu nom s’escrivia Isàvena, però ai, arribaren les vacances amb els tiets i em van dir que això no era així, que jo em deia Isábena, i jo només sentia que discussions, que si la franja, que si hi ha documents històrics que ho demostren, que si l’etimologia, que si la gent de Roda de Isábena ho escriu així. Total, que vaig prendre una decissió políticament correcta. D’una manera o altra haig d’escriure el meu nom, així que l’escric com em van ensenyar els meus pares, que per alguna cosa són els meus pares, però mai el faig corretgir. És a dir, si algú em pregunta com s’escriu li contesto que jo l’escric Isàvena, però que ell l’escrigui com li sembli, i si el veig escrit amb b i/o amb accent tancat tampoc no dic que ho corretgeixin.

    D’Isàvenes en som ben poques, sé que també se’n diu la filla de l’enginyer que va fer el pont sobre el riu Isàvena, i en conec una de petita que va néixer a Catalunya. Els seus pares l’han inscrit com a Isàvena, no sé si en algún moment es plantejarà com ha d’escriure el seu nom, el què de veritat espero és que quan li preguntin d’on ve el seu nom, digui com jo, d’un dels indrets més preciosos que puguis arribar a imaginar.

    ResponElimina
  25. Gràcies, Isàvena, per aquest magnífic comentari que és gairebé un tractat onomàstic. Ara la Matilde podrà dormir tranquila.

    Gràcies de nou per fer d'estupenda anfitriona a la biblioteca. Sembla que serem col·legues al club de lectura de la Triadú, oi?

    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. Benvolguts Isábena i Allau, sóc una persona afortunada. (i flipiwindi)

    ResponElimina
  27. ...ondia Isavena tu por aqui....

    ResponElimina
  28. Matilde i Robert, ja es pot esforçar la Isàvena, que després l'anomeneu com us dóna la gana!

    ResponElimina