divendres, 30 d’abril del 2010

A l’hora de la migdiada



—Sí?

—Buenas tardes, quisiera hablar con don Allau Ava... Avalanche.

—Jo mateix.

—Buenas tardes, don Allau, mi nombre es Vladimiro Eusebio y le llamo de la compañía Yastoy.

—Bona tarda, Vladimiro Eusebio, encantat de saludar-lo.

—El motivo de mi llamada, don Allau, es el de informarle de una nueva promoción que estamos realizando en telefonía móvil para clientes que se den de alta antes del 30 de mayo. ¿Estaría interesado en que le dé más detalles?

—Res no em plauria més!

Un moment d’estupor a l’altre costat de la línia.

—Pues mire usted, don Allau, si se da de alta en nuestro servicio, disfrutará de una tarifa plana de 1 euro mensual hasta el 30 de septiembre, tanto en llamadas nacionales como internacionales, con la única condición que permanezca abonado hasta abril de 2011. ¿No le parece una oferta atractiva?

—Atractiva, diu? Em sembla sensacional!!!

—A que sí. Además usted, don Allau, no tendrá que abonar ninguna cuota de alta. Pero todavía hay más…

—Més? Digui, digui, Vladimiro Eusebio, friso per saber-ho.

—Sí, don Allau, porque si se acoge a nuestra promoción recibirá también nuestra tarjeta Supertitanium. Fíjese bien, no he dicho plata, no he dicho oro, no he dicho platino: he dicho titanium!

— Uau! I com és possible tal bicoca? Algun parany hi deu haver. I, si a l’abril de 2011 vull donar-me de baixa, no tindré cap problema? Que ja sé com les gasten vostès, que ara tot són flors i violes...

—Ningún problema, don Allau, aunque, dada la calidad de nuestro servicio, dudo mucho que jamás le pase por la cabeza abandonarnos. Entonces, eeer, ¿está interesado en saber más sobre la promoción?

—I tant que sí, que no passa cada dia que la fortuna et truca a la porta, bé, en aquest cas al telèfon.

—Pues bien, don Allau, ahora le pasaré con un comercial de la compañía que le explicará mejor que yo…

—Vladimiro Eusebio, no em digui que hem d’interrompre una conversa tan agradable i en tan dolça variant dialectal.

—No se preocupe, don Allau, yo le paso con el departamento de Nuevos Abonados, donde le atenderán incluso mejor que yo.

—Però a mi és que em ve més de gust parlar amb vostè, almenys una estoneta més.

—Verá, don Allau, le agradezco la atención, pero no nos está permitido prolongar las llamadas, mi puesto es de “contacto express”, compréndalo.

—Miri, ja sé que és fer un lleig i que ofertes com aquesta no es poden deixar córrer; però em sembla que m’ho pensaré una mica.

—Pero, ¿qué dudas tiene? Si yo no pudiera resolverlas, estoy seguro de que…

—No, no, prefereixo pensar-m’ho. Que si ara els dono una resposta, potser ja no em trucaran mai més. I la veritat és que em fan molta companyia.

—Le puedo dejar nuestro teléfono por si...

—Ha estat un veritable plaer. No dubto que d’una forma o altra continuarem en contacte. Expressions a l’Egeria Carolina, el Borja Nelson i la Piorrea Aspasia, i disculpi que hagi oblidat el nom dels seus 35 col·legues anteriors. Estiguin tots bonets!

37 comentaris:

  1. No podria arribar a dir perquè he empatitzat tant amb aquest diàleg, i no podria dir en quin dels dos intrlocutors em sembla sentir sentir la pròpia veu. No ho sé. M'hi perdo. Em ressona tant, que ja no sé on sóc.

    ResponElimina
  2. hahahahaha quin tip de riure, en Factor X i jo! i és que en Vladimiro Eusebio ja és com de la família! Tot i que l'última vegada crec que el vaig engegar a dida (bé, a la merda, però fa lleig de dir) ;)

    ResponElimina
  3. T'entenc molt bé, Lluís, crec que d'això se'n diu la síndrome d'Estocolm.

    ResponElimina
  4. Em fas enveja Allau. No he tingut mai una conversa d'aquestes tan interessant.
    La meva germana encara menys. S'entesta a respondre en la llengua "pròpia" i l'interlocutor no l'entén (al contrari que el teu Vladimiro Eusebio, quina joia). Ben aviat la veu es converteix en un "tuut, tuuut, tuuut.·..

    ResponElimina
  5. Últimament intento fer una veu molt dolça i educada: "lo siento pero no admito ofertas telefónicas, muchas gracias". I penjo. Penso que el pobre Vladimiro deu tindre una família i que li he fet un favor, perquè ha perdut menys temps amb mi...

    ResponElimina
  6. Clídice, la família que riu unida, viu unida (si no, pregunteu-li al padre Urteaga).

    ResponElimina
  7. La veritat, Eulàlia, és que vaig encetar-la, però aviat em va fer pena, perquè el noi se m'il·lusionava i jo vaig decidir plegar veles.

    ResponElimina
  8. Brian, ara et seré franc, els engego de totes les formes possibles i sense remordiments.

    ResponElimina
  9. Els millors són els de l'Enciclopèdia Catalana... una vegada han capturat el teu telèfon ells van trucant sense pietat!

    ResponElimina
  10. A mi em van convèncer una vegada, quan em vaig passar de Timofonica a Orange. La telefonista estava tan contenta que em pensava que es volia casar amb mi. Però jo quan em caso, ja és per sempre, i a partir de llavors, també els engego a la merda sense contemplacions.

    ResponElimina
  11. - Conoce nuestra oferta de ADSL...
    - Es que tengo fibra óptica y comprenderá que no voy ha hacer un paso atras tecnológico.
    - Claro..., Claro

    ResponElimina
  12. Pensava jo que don Allau Ava... Avalanche, per sentir-se ben acompanyat, enlloc de voler rebre tantes trucades, hauria d'obrir algun bloc. I alhora faria un bé a l'espècie provocant somriures entre els seus lectors.

    ResponElimina
  13. A casa ens agrada rebre aquestes trucades. La conversa no dura gaire perquè la línia està a nom del meu soci, que gasta uns cognoms no aptes per a demanar pizzes a domicili, i el Vladimiro Eusebio de torn sempre s'acaba escanyant en l'intent. Millor que el Google Traslator, de debò.

    ResponElimina
  14. Òscar, m’imagino que per aquests tele-operadors tan baquetejats fer un nou client ha de ser una emoció inenarrable. Jo m’hi hagués casat.

    ResponElimina
  15. Girbén, te les saps totes. Però continuaran trucant igualment, com hi ha món.

    ResponElimina
  16. Galde, el bloc el vaig obrir dies més tard. Ara, quan em tallen la migdiada, els engego sense contemplacions.

    ResponElimina
  17. Sí que agrada, Matilde, que, si no, el telèfon fix criaria pols.

    ResponElimina
  18. Allau, que jo no m'aparto de la veritat.
    Un migdia em vaig trobar a un paio que s'havia despenjat fins el nostre celobert.
    - Què cony hi fots tu aquí? -li vaig dir.
    - Somos de Menta y le estamos instalando la fibra óptica. El futuro está llegando a su casa.
    Ara..., parlem d'intromissions imperatives.

    ResponElimina
  19. Gràcies Allau, per fer-me riure tant...a casa em sentien riure sola, i he hagut d'acabar llegint en veu alta la història de'n Vladimiro. Ara ja som dos que riem!

    La Piorrea Aspasia, em sona...crec que també va trucar a casa, fa poc.
    La saludaré depart teva.

    ResponElimina
  20. Ha, ha, Carme (de la maleta), m’agrada molt aquesta nova modalitat de lectura en parella que heu encetat la Clídice i tu. Que sigui el pròleg a un bon cap de setmana.

    ResponElimina
  21. Hahaha... i és que són reals com la vida mateixa (aquestes converses). Qui no n'hagi tingut cap que alci el braç.

    I qui no els hagi engegat a dida alguna vegada, que llanci la primera pedra. :-)

    Ara, n'hi ha pocs com el Vladimiro Eusebio que hagin anat a cursos del Consorci, almenys per entendre el català.

    Però és com amb l'anglès: si els el parles a poc a poquet, t'entenen. I tant!

    ResponElimina
  22. Víctor, això que entengués el català ha estat una llicència poètica per no fer tot l’apunt en castellà. La realitat és més trista que la ficció.

    ResponElimina
  23. La conversa del Vladimiro Eusebio, pobre, deu ser idèntica dia rere dia, en les cinquanta mil trucades que han de fer durant la jornada laboral. Les respostes deuen ser més o menys iguals. Ja deu ser ben fotut treballar en una feina com aquesta.
    Una vegada el vaig esbandir abans del que estava previst i em va confessar una cosa que fins i tot em va entendrir.
    Vist que estava a punt de tallar em va dir, "continue hablándome medio minuto más, por favor, ya que para que me contabilicen el yamado tiene que ser de tantos segundos (no recordo quants), si no no cobro la comisión".

    Crec que vaig parlar-li fins i tot d'òpera i quan vaig acabar de computar el temps necessari, ell mateix em va tallar amb un , "no sabe cuanto se lo agradesco" señor Joaquim.

    ResponElimina
  24. A mi en Vladimiro Eusebio no m'entenia en català i em va dir: ¡No sabe hablar castellano?, el to era irònic i li vaig dir que no, que no en sabia. Va continuar: ¡Quiere que hablemos en inglés?, el to seguia essent irònic aixì que el vaig de tallar en sec i vaig penjar. Últimament telefona la Piorrea Aspasia i no la deixo treballar en va, li dinc "no m'interessa" i penjo.
    Ah! M'he divertit molt llegint-te, Allau. Quin riure!

    ResponElimina
  25. Ha, ha, aquesta dels segons mínims no la sabia, Joaquim. El dia que em senti amb ganes de fer Bones Obres, ja els donaré una mica de conversa.

    ResponElimina
  26. Glòria, si ets tan tallant, et perds part de la diversió ;p

    ResponElimina
  27. Un dia un amic em va sorprendre comentant que havia treballat com a organitzador de teletrucades per a empreses. Cada client tenia unes normatives diferents i uns criteris diferents que s'aplicaven estrictament.
    Em va explicar mètodes de dirigir-se a la gent, llistes seleccionades de possibles compradors... em va fer por!
    Finalment ho va deixar perquè era molt estressant!

    ResponElimina
  28. En un domicili de Mostoles (sense accent, que hui estem gavatxos) estigué un dia -de becadeta- a punt d'ocorrer una desgracia: enganyada per la dolça veu dialectal que sentia al telèfon, la mare del fadri per poc no envia a fer la mà a la xiqueta amb qui festejava (el fadri de la mare) a compte de la "dolça conversa dialectal" (de la xiqueta), més aïna inoïda per a la mare (del fadri; sogra, doncs, de la xiqueta festejada i dialectal). Una tragèdia (hauria sigut).

    ResponElimina
  29. Ahora entiendes por qué cuando llamo con mi acento mexicano a casa de los papás de mi novio en Madrí la mamá me dice "ya tenemos internet y no estamos interesados en ningún plan de teléfono" y yo que no tenía intensiones de venderle nada sino de robarme al hijo. Chale! (idiomatismo chilango)

    ResponElimina
  30. Puc assegurar, perquè tinc una certa familiaritat amb el "novio", que las intensiones de la Miriam son perfectament honestes i gens mercantil(iste)s.

    ResponElimina
  31. Galde, jo no sé com s'organitzen, però segur que malament, ja t'ho dic jo. Que no té sentit que et truqui la mateixa companyia dia sí, dia també.

    ResponElimina
  32. Jesús, tu que tens do de llengües, li has d'explicar a la teva mare (por la cuenta que te trae) que els tele-operadors MAI tenen accent "chilango".

    ResponElimina
  33. Miriam, lo que no sé es, si eso de robarle el hijo, tu suegra lo considerará una amenaza o un favor...

    ResponElimina
  34. Allau , me he divertit força amb el teu diàleg. Quan em truquen per telèfon si estic de bon humor deixo que m'envoltint amb cants de sirena i al final els hi dic que em truquin una altre dia, d'aquesta forma t'assegures una altra conversa amb la mateixa veu que seductora.

    ResponElimina
  35. Ernesto, ets un hedonista dels plaers petits!

    ResponElimina
  36. Hoy leí un chiste y me acordé de esta entrada: "I called the governor's office in Arizona today, and the recorded message said press one for English, press two for English, press three for English." –Jay Lenon
    Así es en España, marque 1 para castellano (con acento salvadoreño) 2 para castellano (con acento argentino) 3 para castellano (con acento boliviano).

    ResponElimina