dijous, 20 de maig del 2010

Sympathy for the Turtle


Il·lustració de Ken Wong

Un dels personatges d’Alícia que més simpatia em desvetlla és la Falsa Tortuga.

La presència d’aquest insòlit híbrid és d’aquelles que requereix una nota a peu de pàgina, ja que les traduccions oculten l’origen de la broma. En la poc ecologista Anglaterra victoriana la sopa de tortuga era un plat que vestia molt a taula. Tanmateix devia de ser una menja cara, per això hi havia una recepta alternativa feta a partir de carn de vedella, a la qual s’anomenava “falsa sopa de tortuga”. La peculiar estructura de la llengua anglesa, on l’atribut sol precedir el substantiu, permet el joc de paraules, segons com decidim a qui afecta l’adjectiu “mock” (fals): “mock (turtle soup)” o “falsa sopa de tortuga”, “(mock turtle) soup” o sopa de falsa tortuga. Això explica perquè Tenniel la va dibuixar amb cap i extremitats inferiors vacunes, una tradició que han respectat la majoria d'il·lustradors posteriors.

La curiosa visió de Mabel Lucie Attwell, de qui ja coneixíem la seva Alícia panotxa.

No tinc tant clar d’on li venen les ploreres; segons el seu amic Grifó, tot és psicosomàtic. A instàncies d’aquest accedeix a explicar la seva història, no sense reticències:

—Seieu, tots dos, i no digueu ni una sola paraula fins que no hagi acabat.

I així fou que s’assegueren i ningú no va parlar durant els propers minuts. Alícia va dir-se “No veig com mai pot acabar, si no comença”. Però esperà pacientment.

La narració dels seus anys d’estudi és un joc de paraules continu. Així, entre les matèries que estudià, trobem les quatre regles de l’aritmètica: “Ambition, Distraction, Uglification, and Derision” (o sigui Ambició, Distracció, Enlletgiment i Mofa); i com a llengües clàssiques “Laughing” i “Grief” (Rialles i Pena). Potser el cas de la tortuga es redueix a un altre fracàs escolar més.

Digueu-me cruel, però a mi em fa gràcia, sobretot quan amb el seu amic Grifó descriuen la coreografia de la Quadrilla de la Llagosta on, amb l’ajuda de foques, salmons i altres tortugues, envien crustacis a tort i a dret sobre les onades. Dec tenir gustos estranys. Alícia, al final de “Through the Looking-Glass”, es pregunta perquè tothom que ha conegut està tan obsedit per les bèsties marines.

“M’han recitat un munt de poesia, tota sobre peixos!”

Pintura recent de Maggie Taylor

Els Monty Python, potser en homenatge, també centraven la seva “The meaning of Life” en la paraula “fish”. O era un homenatge a Darwin? Al cap i a la fi, Carroll devia de patir més d’un insomni amb les noves teories darwinianes.

Sí, alguna cosa d’especial ha de tenir aquesta melangiosa tortuga, quan al cinema i la televisió ha estat interpretada per Sir John Gielgud, Gene Wilder i dos artistes tan adorablement ximples i tan diferents com són Ringo Starr i Cary Grant.

Cary i la seva disfressa del film de 1933.

Ringo a la sèrie televisiva del 1985

24 comentaris:

  1. Fantàstica aquest tortuga-vedella! És com un ésser mitològic però més palpable i amb una molt fina ironia!

    ResponElimina
  2. Quan jo era petita als restaurants cars i inaccessibles per a la gran majoria de mortals hispànics, la sopa de tortuga encara era una menja de la qual havia sentit parlar.

    ResponElimina
  3. L'animal més afectuós de la creació. Com va dir Francesc Pujols, avui ja no se'n fan, de coses així.

    ResponElimina
  4. Galde, en tot cas, és una mitologia molt d'estar per casa; sobretot si la compares amb el Grifó, que té tot un pedigree.

    ResponElimina
  5. Júlia, suposo que ara deu ser un menjar políticament incorrecte, encara que veig que és encara popular a la Xina i en algunes zones d'Estats Units.

    ResponElimina
  6. Puig, són afectuoses i duren tota una vida. Realment ja no se'n fan de coses així.

    ResponElimina
  7. Les il·lustracions m'han fet volar una estona la imaginació... fins a arribar a la darrera, aquest Ringo trist, que m'ha trencat el moment màgic.

    ResponElimina
  8. Bé, Lluís, cal reconèixer que l’habitualment rialler Ringo està molt en el seu paper.

    ResponElimina
  9. Grans il·lustracions. Però ull amb els "false friends". "Sympathy" no és simpatia!

    ResponElimina
  10. doncs m'he quedat amb les ganes de tastar la sopa de tortuga! serà que és l'hora del segon esmorzar? :)

    ResponElimina
  11. Ja sé, Salvador, que vol dir més aviat “empatia”; però volia fer un joc amb la cançó dels Stones. De totes maneres, la patidora tortuga mereix tota la nostra “sympathy”.

    ResponElimina
  12. Corre, corre, Clidi, que en Rasoir també se n'hi va!!

    ResponElimina
  13. a la Xina no, però just a tocar potser si que ... ai! no puedo dessir nada que aun no he firmado el contrato :P

    ResponElimina
  14. Simpàtiques il·lustracions. Jo em segueixo quedant amb la tortuga de la pel·li de 1933.

    ResponElimina
  15. A mi, Leb, em sembla una xirimoia amb cap de vedella.

    ResponElimina
  16. Recordo alguna traducció on l'anomenaven "tortuga artificial", el que encara la feia semblar més desgraciadeta.
    (Com en tants altres casos, Tenniel la va encertar tant que és ben refotut trobar una alternativa.)

    ResponElimina
  17. Totalment d'acord, Santi, tot i que la primera de totes també m'agrada.

    ResponElimina
  18. El guerrer caigut
    dessota l'escut
    emparant-se, es fuga.

    Cautelosament
    s'arrossega, lent
    com una tortuga.


    La Tortuga al Bestiari del Pere Quart.

    ResponElimina
  19. La meva edició de 1972, de Alianza Editorial, sí inclou una nota explicativa sobre la "sopa de tortuga artificial" (com diu el Santi) però en canvi despatxa la impossible traducció del passatge del mestre "Tortoise" (que juga amb la homofonia de "tortoise" i "taught us"):

    "We colled him Tortoise because he taught us"

    d'aquesta manera, per les braves:

    "Lo llamábamos 'Galápago' por las muchas conchas que tenía" (si no enganxa, fot-li cola).

    I es que en poques obres com Alícia es tant d'aplicació allò de "lost in translation". Per cert, Allau, has llegit la "Alícia anotada" d'en Martin Gardner? (Jo no; ho pregunto per si me'n pots donar referència).

    ResponElimina
  20. Brian, no siguis tan dur amb els traductors; jo no em veig capaç de fer-ho millor, almenys en aquest exemple que em mostres.

    D'en Gardner i l'Alícia ja n'he parlat (busca l'etiqueta "O Carroll"). És una autoritat absoluta en la matèria i, per tant, molt recomanable (un tio enorme en Gardner!!!). Hi ha edició en castellà (i carota) d'Akal. Però, com sempre, hi ha molt que es perd en la traducció.

    ResponElimina
  21. No, no volia dir que es pogués fer millor, sinó que calen moltes notes per no perdre's. Si Akal és molt car i al damunt es perd en la traducció, potser haurem d'esforçar-nos i intentar-ho amb el paperback original.

    ResponElimina