dissabte, 6 de novembre del 2010

El dimoni de les llistes: la boira

Londres. El període de Sant Miquel ha acabat fa poc, i el Lord Canceller presideix a Lincoln's Inn Hall. Temps implacable de novembre. Tant de fang als carrers com si les aigües s’haguessin enretirat de nou de la faç de la terra i no fóra cap prodigi trobar-se un megalosaure d’uns quaranta peus de llargada, balancejant-se com un llangardaix elefantí, Holborn Hill amunt. El fum que baixa de les xemeneies fa un suau plugim negre, amb volves de sutge tan grosses com veritables flocs de neu, endolats, hom podria imaginar, per la mort del sol. Els gossos, indistingibles en el fangar. Els cavalls, no gaire millor, esquitxats fins a les mateixes ulleres. Els vianants, empenyent els uns als altres els seus paraigües en una epidèmia de mal humor, perden el peu a les cantonades, on desenes de milers de peus d’altres vianants han lliscat i relliscat des que s’ha fet de dia (si és que avui s’ha fet de dia), tot afegint nous dipòsits de fang, crosta sobre crosta, enganxats tenaçment en aquests punts del paviment i acumulant-se a interès compost.

Boira per tot arreu. Boira riu amunt, on sura entre illots verds i prades; boira riu avall, on rodola impura, entre fileres de vaixells i les riberes contaminades d’una ciutat gran (i bruta). Boira en els aiguamolls d'Essex, boira en els turons de Kent. Boira que penetra les cabines de les barcasses del carbó; boira que jeu sobre les drassanes i flota a les eixàrcies dels grans vaixells; boira que es deixa caure sobre les bordes de les gavarres i les petites embarcacions. Boira als ulls i a la gola dels vells jubilats de Greenwich, que respiren amb dificultat vora el foc als seus asils; boira al broquet i la cassola de la pipa vespertina del capità irat, tancat a la seva cabina; boira que pessiga cruelment els dits de mans i peus del petit grumet que tremola a coberta. Passavolants sobre els ponts que, des de les baranes, tafanegen un cel baix de boira, tots ells envoltats de boira, com si ascendissin en globus suspesos en núvols de broma.

Llums de gas que apareixen a través de la boira en diferents llocs als carrers, de manera similar a com, des dels camps xops, poden veure aparèixer el sol el pagès i el mosso que mena l’arada. La majoria de les botigues il·luminades dues hores abans d'hora, com els llums de gas semblen saber, ja que tenen un aire demacrat i reticent.

La crua tarda és més crua, i la densa boira és més densa, i el carrers enfangats són els més enfangats prop d’aquest destorb coronat de plom,  ornament adequat per al llindar d'una vella corporació de caps de plom, Temple Bar. I just a fregar de Temple Bar, a Lincoln's Inn Hall, al cor mateix de la boira, seu el Gran Lord Canceller en el seu Tribunal Suprem de la Cancelleria.  
(inici del primer capítol de “Vil·la Trista” o “Bleak House”, traduït per un servidor)

18 comentaris:

  1. Fa uns parell d'anys un bloc de Vilaweb la va començar a traduir:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/casa-inhospita

    ResponElimina
  2. matilde urbach de sereno6 de novembre del 2010, a les 7:44

    Les set quaranta-cinc i boira espessa i pixanera a Vic, també!!
    I Novembre.

    ResponElimina
  3. Quin començament, oi, Allau? Sembla com si Dickens s'hagi oblidat dels verbs. L'estructura quasi anafòrica d'aquests paràgrafs els dóna un aire de monotonia, de món fix i immutable (quasi mític)... La teva traducció és impecable, trobo.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Sí, Maria, la conec. Properament en parlaré una mica d'això de les traduccions.

    ResponElimina
  5. Sí, Matilde, m'havia adonat de la coincidència temporal, però vosaltres no teniu Lord Canceller.

    ResponElimina
  6. David, des que el vaig llegir per primera vegada no he deixat de meravellar-me per aquest esplèndid principi de novel·la.

    ResponElimina
  7. i ara què eh? és refotudament fotut que t'hipnotitzin i t'abandonin miserablement ... en la boira.

    ResponElimina
  8. Doncs, Clídice, ja ho saps, a llegir "El casalot". A les millors llibreries.

    ResponElimina
  9. Jo, com la Clidice: hipnotitzat i ple de boira. Quin principi!

    ResponElimina
  10. Au, Espai, que l'aperitiu et convidi a proseguir la lectura!

    ResponElimina
  11. Ara sé perquè Londres per a mi és sinònim de boira. Fins i tot quan veig un bar ple de fum de tabac sempre dic que sembla Londres...

    ResponElimina
  12. És curiós, Galde, perquè la boira de Londres sembla un fenomen molt lligat al segle XIX. Diria que ara n'hi ha molta menys; potser es deu a un canvi en els sistemes de calefacció... o a aquesta explicació per a tot que és l'escalfament global.

    ResponElimina
  13. No he pogut evitar comparar-la amb aquesta altra traducció. Una abraçada
    http://www.casa-inhospita.cat/bloc/CIcaps1a4.htm

    ResponElimina
  14. No he pogut estar-me de fer la comparació amb la traducció d'en Xavier Pàmies, a Destino.
    M'agrada molt com ho fas, només em fan mal als ulls els " en els, turons,aiguamolls...". En canvi fas servir " als ulls, al broquet.."correctament. Darrerament ho he vist en molts textos, em posa ne
    rviós.
    RgR

    ResponElimina
  15. Marta, com ja li he dit a la Maria, aviat penso fer una comparativa.

    ResponElimina
  16. Rgr, ho he fet per afició, sense cap voluntat professional. Encara així no estic segur que sigui incorrecte. Tu mateix escrius "ho he vist en molts textos", per què no "ho he vist a molts textos"?

    ResponElimina
  17. Tens raó, el catanyol ens contamina a tots. RgR

    ResponElimina
  18. De totes maneres, Rgr, no crec ni que sigui catanyol. Al DIEC2 cita els següents exemples:

    He viscut en tres cases diferents. Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat.

    ResponElimina