diumenge, 28 de novembre del 2010

El dimoni de les llistes: presoners del diumenge a la tarda

 Foto d'Alagu vista a Flickr

Adolescents que passegen per una ciutat de rambles on sempre és tardor, que trepitgen fulles evidentment mortes, esdevingudes calcomanies sobre l’asfalt, suïcides en potència mentre no arribi la dissolució dels dilluns.

Mares de família que contemplen programes de televisió plans i planxen al mateix temps camises i calçotets, s’entesten en plegar mitjons i estirar les tovalloles que agafen vicis romboïdals.

Pares de família que somien al sofà (fórmula U, fórmula U) que tot això no els està passant.

Nens melangiosos que es comencen a preguntar si tota la culpa és seva, si es mereixen el càstig o bé cal enverinar tota la família.

Minyones andines i evangelistes que fantasiegen amb el xicot que les durà directament cap a l’engany. I es desfan, només de pensar-hi.

Cunyats, sogres, fauna residual. Ornitorincs, tots plegats.

Avis que fan submarins d’escuradents, tot copiant l’Ictíneo de Monturiol, o que miren sense immutar-se les calces de les nenes petites que van al parc, o que escriuen a un bloc.

Un malalt terminal que escriu el seu testament una vegada i una altra, i sempre hi troba faltes de sintaxi i d’ortografia.

Àvies que volen que tot s’acabi amb un gran pet espectacular.

30 comentaris:

  1. Ep, no només els avis que miren calces de nenes del parc escriuen blocs! ;-)

    També n'hi ha que al darrer moment acaben de polir l'apunt que volen penjar dilluns a primera hora, amb puntualitat de forner.

    Molt bona la llista. He rigut molt amb algunes escenes.

    ResponElimina
  2. Galde, la llista és inacabable, però si el que poleix el seu apunt del dilluns ha rigut, segurament no pertany a la raça dels melangiosos.

    ResponElimina
  3. També és un tipus de melangia això de polir veient com passa el temps...

    ResponElimina
  4. També. Tants caps, tantes llistes, o més.

    ResponElimina
  5. uff. Caldria abolir els diumenges a la tarda. Un detall: segurament la dona que intenta redreçar tovalloles i planxa, també somia que tot això no li està passant...
    Crec que avui per la tarde no planxaré, m'has fet passar les ganes (que ja no en tenia gens), estic pensant seriosament en el submarí d'escuradents.

    ResponElimina
  6. Maria, a tu potser et pertoca fer una Casa dels Gladiadors d'escuradents.

    ResponElimina
  7. Segurament jo miraré les calces de l'apunt de demà. I depèn de com vagin les coses, potser iniciaré els tràmits per a empadronar-me a l'Aragó.

    ResponElimina
  8. Lluís, no sigui que aquest diumenge, enlloc d'amb melangia acabi amb ràbia...

    ResponElimina
  9. Doncs jo sóc més aviat de pet fulminant i au!.... això sí, si es por triar, ben glamurós

    ResponElimina
  10. t'ha faltat la cua dels que van a votar...

    ResponElimina
  11. yo soy de las que planchando los domingo a la tarde, confío en la esperanza de los lunes...

    ResponElimina
  12. T'has descuidat els motors de la societat, els que espitxen el, carro: homes i dones joves, que ja no son adolescents però que encara no jeuen al sofà de la F-1 ni pentinen les tovalloles ni, ai las, tenen minyona. Potser és un oblid simptomàtic: estan tan enfeinats que no es veuen (si més no a la catosfera).

    ResponElimina
  13. Wanderlust, classificada quedes a la facció de les expeditives.

    ResponElimina
  14. Aris, això és un cop a l'any i, sense ser veritablement un alicient, trenca una mica la rutina.

    ResponElimina
  15. Bueno, Pilar, los lunes no son esperanzadores para todos, pero me consuela que lo sean para ti.

    ResponElimina
  16. Brian, jo diria que els diumenges a la tarda fins i tot els motors funcionen a mig gas, més aviat per inèrcia.

    ResponElimina
  17. Allau, tens rao, les eleccions son un cop a l'any, però, mira, em sembla coincident amb avui i era per buscar-te algun defecte, perque la llista es molt bona...

    ResponElimina
  18. No, no, Aris, si no m'ha molestat. Entretant ja he fet cua i he votat.

    ResponElimina
  19. Aquí tens, Allau, a un home madur que entreté els matins de diumenge fent llistes...
    Havent dinat (unes galtes que porten hores fent xup-xup), i a manca de formula U, aquest pare de família s'endinsarà a un laberint superior.

    ResponElimina
  20. Sí, Girbén, ja em tens intrigat amb el teu laberint superior.

    ResponElimina
  21. Jo aboliria els dilluns al matí, que són els que m'espatllen les tardes de diumenge.

    ResponElimina
  22. Abolint, abolint, Matilde, ens quedarem sense setmana laboral (que potser ja està bé).

    ResponElimina
  23. Comença el meu diumenge a la tarda. Ara mateix em sento com una barreja de tots els tipus que tan bé descrius.

    ResponElimina
  24. mmmmmm me'n vaig a fer veure que llegeixo mentre un filet de bava se m'escola per la comissura de la boca. sort que no ronco, si més no jo no em sento ;)

    ResponElimina
  25. David, deus ser un monstre que fa goig de veure.

    ResponElimina
  26. Doncs jo, Clídice, me'n vaig al cafè a petar la xerrada amb altres escrivents, no fos cas que em confonguin amb algú de la llista.

    ResponElimina
  27. Per la cosa de les eleccions jo diria que potser avui cap allà les 11-12 de la nit no només les velles voldran que tot s'acabi amb un pet ben gros. Per laberint -ben diferent del d'en Girbén- avui m'ha costat trobar el meu col·legi electoral. He descobert un laberint al costat de casa! no és fantàstic?

    ResponElimina
  28. Marta, compte amb els laberints, que hi viuen minotaures.

    ResponElimina