dijous, 17 de juliol del 2014

Obra menor

Les activitats festives que enguany commemoren la desfeta de 1714 solen oscil·lar entre l’inexplicable, l’innecessari i el ridícul (espero sense gaire fe que almenys no ens hagin costat masses calers tot aquest desplegament de l’aparell ideològic en ús). Juro que a La Formiga d’Or del Portal de l’Àngel vaig veure una vitrina de perfums “1714” amb aromes que evocaven els conceptes tan olfactivament catalans de “llibertat”©, “independència”© i “l’alegria que passa”©.

Menys agressivament propagandístic, en Joan Fontcuberta exhibeix un mural fotogràfic a la plaça d’Isidre Nonell (sí, aquell cul de sac en angle recte, que voreja el col·legi d’arquitectes i s’encara a la muralla romana original). A partir de les fotos que li han enviat els lectors de “El Periódico”, tots ells inspirats pel lema “moments de llibertat” (propi d’un anunci de colònies), ha bastit una imatge petonera força innòcua. M’imagino que per construir aquests foto-mosaics deu d’existir un software adequat, perquè la tècnica la tinc més que vista. Fontcuberta sol ser bo. Aquí demostra que també s’ha de guanyar la vida.

M’interessa molt més l’exemplar d’arquitectura efímera que hi ha a la contigua plaça Nova. L’han creada els estudiants de l’escola La Salle amb la supervisió de l’arquitecte Liu Xiaodu. Com que també forma part de la xerinola del 1714, figura que simbolitza el concepte “Identitat”. Com vulgueu, tot són excuses per fer una passejada per la ciutat que, afortunadament, no para quieta.



26 comentaris:

  1. El projecte d'en Fontcuberta continua les seves dèries postfotogràfiques en les que intenta crear amb elements no propis. Aquesta besada continua el seu projecte de Googlegrams que fa temps que cerca i recerca ( http://angelsbarcelona.com/en/artists/joan-fontcuberta/projects/googlegrams/108 ). Malgrat que la idea la trobo molt suggestiva estic d'acord amb el que insinues que el resultat final no és del millor del fotògraf.

    I de l'altre muntatge que comentes m'agrada malgrat se me'n foti què vol dir i quina és l'excusa per a fer aquest muntatge efímer.

    ResponElimina
  2. Galde, sabia que voldries defensar l'indefensable d'en Fontcuberta. Te l'he dedicat gairebé com una provocació.

    ResponElimina
  3. Costa criticar una creació d'algú com en Fontcuberta, que a més de tenir una obra valuosísima artísticament parlant, cau bé com a persona. "Obra menor" és una bona manera de fer-ho, i s'agraeix. Personalment, i em sap greu divergir amb Galderich, no li veia massa possibilitats ni al Googlegrams ni a aquest petó gegant, que d'entrada ja em va semblar un treball propi d'un adolescent amant de la informàtica o d'un avi que ha trobat una alternativa al seu passatemps de fer catedrals amb escuradents. Tot sigui dit amb el més gran respecte pel geni creador de Sputnik, Karelia o Contranatura, entre altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, com que bàsicament estem d'acord, petons i bons estiu!

      Elimina
  4. L'obra de Fontcuberta, tot i no entusiasmar-me l'endevino vistosa sobretot pel jovent. A mi el petó em sembla propi d'un anunci per a gent que busca parella. La consigna podria ser "Engresca't"" i a sota una adresa d'e-mail i un número de telèfon.
    Quan a l'entramat de fustes em va agradar força. M'és igual el què sigui o no aquest esquelet. La creativitat abstracta, efímera no vol preguntes racionals.
    Salut, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, el missatge figuratiu exigeix un compromís que de vegades es fa difícil d'aguantar.

      Elimina
  5. Fins els més grans fan bunyols i també s'ha de dir. Per altra banda, ja tinc ganes d'arribar al 2015 i que celebrem alguna altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de revisar l'agenda, a veure qui seria centenari l'any que ve.

      Elimina
    2. Edith Piaff i Santiago Carrillo. No me'ns surten de catalans.

      Elimina
  6. Potser aquesta de la Plaça Nova sigui la proposta més suggeridora del festival d'arquitectura efímera; on impera la patilla amb ínfules conceptuals. Comparem-ho amb l'obra ingent del Tarzan d'Argelaguer, obligat a destruir-la per ordre de l'autoritat competent; no fos cas que els fes ombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no he vist la resta. Bé, sí, la de la plaça dels Àngels que no mata.

      Elimina
  7. reconozco que Fontcuberta me ha interesado más bien poco, este trabajo, vulgar, lo retrata a él, ¡¿agotado?¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. sorry, no me he expresado, no quiero decir que él sea vulgar, solo que se le ve agotado...

      Elimina
    2. Bueno, era un encargo, el entusiasmo no se puede fingir.

      Elimina
  8. a què fa olor la @independència? sembla un anunci de compreses....

    ResponElimina
  9. Trobo que la foto del petó podria estar feta de fotos de petons, o potser seria massa bavós? A mi m'agrada força la idea (sóc una mica bavosa) encara que trobo que el petó és molt de tanca publicitària pija. A mi m'agrada molt una fotografia del Fontcuberta on contraposa el firmament estrellat amb una lluna de cotxe amb mosquits estrellats, mira, se m'ha quedat gravada. L'arquitectura efímera també és maca, la primera foto és molt xula. Potser la identitat és una mica com aquestes fustes que s'entrecreuen i que més o menys formen un tot coherent, més o menys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però això de la foto feta d'altres fotos està molt vist. Jo fins i tot tenia un puzzle fet així.

      Elimina
  10. Sincerament, no li veig la gràcia a la besada aquesta de Fontcuberta, que per cert no tinc ni idea de qui és ni quina és la seva obra artística, però si és com aquesta, ja m'està bé el meu desconeixement del suposat artista fotogràfic. Com Júlia tinc ganes d'arribar al 2015 d'una punyetera vegada. La intel·ligència, com les reivindicacions històriques poden arribar a ser molt cursis i pesades,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, busca Fontcuberta a la xarxa, t'asseguro que té coses molt millors que aquesta.

      Elimina
  11. Fontcuberta és molt gran, però certament aquest bes és bastant cutre, fins i tot diria. I l'escultura té la seva gràcia. La de l'Arc de Triomf, menys; la del Parc de la Ciutadella, així, així. La resta encara me les he de mirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà fer la tournée per la resta d'instal·lacions per pronunciar-se.

      Elimina
  12. Trobo que encara ens queda molt camí per arribar a la fantabulositat de les celebracions britàniques (de qualsevol cosa), però que comencem per anar per bon camí. M'hi jugo un peix que hi haurà gent que ho aplaudirà (avui soparé llobarro, apa). Trobo a faltar, però, les vaixelles amb en Rafael de Casanova i rivets daurats. La felicitat mai és perfecta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens cal una reina de Catalunya.

      Elimina
    2. Haurem de fer una República amb una Marianne tocada amb pamela, per estar a l'alçada ^^ I és que no s'és un país normal fins que es fa el ridícul com un país normal. :)

      Elimina
    3. No sé, no sé, darrerament estem fent el ridícul com un país massa normal.

      Elimina