dimecres, 18 d’octubre de 2017

Reescrivint els clàssics


Un admirador de la novel·la realista del XIX, com jo, ja feia tard a llegir una de les seves obres mestres indiscutibles, com és «Els Maia» del portuguès José Maria Eça de Queiroz. Disposo d’una versió una mica antiga (1985) del Círculo de Lectores amb pròleg de Don Joaquín Calvo-Sotelo (de la Real Academia Española), o sigui que tot es manté en un to respectable i arnat. El meu exemplar pertany a la xarxa de biblioteques universitàries i per tant està convenientment vandalitzat. No deixa de sorprendre’m que els usuaris d’un servei tan admirable puguin ser tan desagraïts i cafres.

Ja d’entrada em pregunto com es molesten a subratllar locucions i frases (perfectament anodines, vistes des de l’exterior), com si el volum estigués eternament a la seva disposició. Aquests bàrbars del llapis (afortunadament els de la tinta indeleble són minoria) creuen posseir la veritat amb una barra estratosfèrica, o almenys això demostren amb la seguretat dels seus comentaris.

El brètol comentarista de companyia que m’ha tocat és digne d’estudi. I no cal que em cregueu, limiteu-vos a creure les seves anotacions al marge. D’acord que encerta algunes errades tipogràfiques (com «Albrilada» per «Abrilada»), però quan es fica amb les semàntiques ja no mereix ni oblit ni perdó. Així pensa que «desconocido» ha d’esdevenir «desconsolado» o que «enervaban» s’ha de substituir per «ablandaban»; que Jacob s’ha d’escurçar a Job i que a la frase «Se decía sobrino de los príncipes de Siria», el topònim en realitat volia dir Soria.

No he acabat encara. El comentarista anònim pensa que «idiosincrasia» equival a «temperamento», o que «temido» val per «tozudo», que «maneras prácticas» ha de ser «maneras patricias» i que «escoltada» s’ha de llegir «escotada». Cap a la pàgina seixanta calla; no sé si es va cansar de llegir o es va cansar de corregir Eça i el traductor. Una prova més en definitiva que ser aficionat a la lectura no eleva necessàriament la teva estatura moral.

10 comentaris:

  1. Amb el teu permís, me'l pillo. Pròximament a la pantalla de casa. Seràs convenientment citat, no cal dir-ho.

    ResponSuprimeix
  2. Semblen acudits.
    En aquest cas el fet de llegir no eleva cap mena de cultura.

    ResponSuprimeix
  3. pues ya que estás con Queirós, te recomiendo "La reliquia", no te la pierdas. Novela viajera entre otras cosas, entra al trapo en la sociedad portuguesa más tradicionalista. Ed.Acantilado traducción de R. Vilagrassa. Te la presto, la tengo impoluta y sin subrayar pero tienes que venir a Ezcaray a por ella.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias, Pilar, la buscaré. Queiros y Machado de Assis me ponen lusófono a tope.

      Suprimeix
    2. a Machado de Assis no lo conozco, qué me recomiendas?

      Suprimeix
    3. "Memorias póstumas de Bras Cubas" y "Don Casmurro" son estupendas.

      Suprimeix