divendres, 5 de març del 2021

Al fons del mar


L’agost de 2017 ens va arribar de Dinamarca una notícia intrigant: una jove periodista havia desaparegut després de fer un volt en el petit submarí d’un inventor aficionat. Tot i que el constructor assegurava que havia deixat la noia sana i estàlvia a port, no apareixia enlloc, i a mesura que passaven les hores creixia el temor sobre la seva integritat. Malauradament la sospita fou confirmada quan el cos desmembrat va anar apareixent sota les aigües del Bàltic.


És una veritat universalment acceptada que tot crim més o menys insòlit rebrà més d’hora que tard un tractament televisiu. El «true crime» fa temps que s’ha erigit en un gènere amb personalitat pròpia i vicis intrínsecs. Rar és l’exemple que no abusi de la paciència de l’espectador amb un metratge excessiu, falses pistes a dojo i una promesa de sorpreses de l’últim minut (que no es produiran). «The Investigation» —una producció de la televisió pública danesa sobre el cas de la periodista i el submarí que es pot veure a Movistar— intenta evitar els tics més molestos del gènere criminal, tot reduint el guió al «procedural» més esquemàtic.


Tenim així el protagonisme absolut del policia que dirigeix la investigació  i del seu equip, amb l’afegitó del fiscal que ha de muntar el cas. Res més. Assistirem a les prospeccions submarines per recuperar les despulles de la noia, tota la resta seran escenes de despatx amb policies dialogant, però no veurem ni un sol interrogatori. Tret dels pares de la periodista, ens seran escamotejats tots els altres implicats, començant pel sospitós principal, del qual mai no coneixerem la cara. Per amorosir aquest tractament tan antidramàtic, s’hi ha sumat una subtrama irrellevant sobre la indiferència que mostra l’inspector per l’embaràs de la seva filla. Sembla quasi una presa de pel que ens mostrin un relat tan parcial del cas d’homicidi, mentre fan una muntanya de l’home que es resisteix a fer d’avi.


«The Investigation» té l’al·licient d’estar encapçalada per dos dels actors danesos més reconeguts internacionalment: Søren Malling («Borgen», «The Killing», «1864») com a policia i Pilou Asbaek («Borgen», «Game of Thrones», «1864») com el fiscal. Ni la seva intervenció aconsegueix fer la cosa més passadora: la sèrie de sis capítols de 45 minuts és una de les més tedioses que he vist en la vida. Em serà difícil oblidar aquest abisme d’avorriment. 

6 comentaris:

  1. Ya sabes, la atención es uno de los recursos más escasos hoy día.

    ResponElimina
  2. M'ha fet molta gràcia aquest final, donada la teva poca tendència a l'exageració. Realment deu ser per fugir-ne!

    ResponElimina
  3. Essent fan de Borgen com sóc, i de Asbaek en particular com a Kasper Juul i com a Euron Greyjoy, m'esperava més bones notícies pel que fa a aquesta producció. Però ja veig que no...

    ResponElimina