Musulmans del Nou Món

Una funció que duen a terme les sèries televisives, apart d’entretenir-nos, és la de familiaritzar-nos amb fets, persones i costums que tenen lloc al mateix planeta en el que vivim, però que potser no coneixem de prop. La sèrie «Ramy» de Hulu (però vista a través de Starz) pertany al gènere de «minories ètniques amb els mateixos problemes que tu i que jo», en aquest cas una família musulmana d’origen egipci que viu a Nova Jersey. Ramy Youssef escriu els guions i fa del protagonista Ramy Hassan, un jove que treballa amb el seu oncle venedor de diamants i es debat entre la materialista vida americana i els ferms components morals de la religió islàmica.

La veritat és que ve de gust trobar personatges musulmans que ocupin el centre de l’escena sense necessitat de presentar-los com l’enemic que cal desemmascarar. Aquests joves contemplen amb més o menys laxitud els preceptes religiosos i carden, beuen i es droguen com tots els joves del món quan troben l’oportunitat. A «Ramy» semblen no haver temes tabú: apareixen dones musulmanes sexualment promiscues, cohabitació entre àrabs i jueus, gent a qui dona «morbo» els orientalismes o sexe amb discapacitats. Fins i tot hi ha un capítol dedicat a com es va viure l’11-S dins de la comunitat musulmana.

Amb 10 episodis de 25 minuts —una durada més pròpia d’una «sitcom» que d’una comèdia dramàtica— la primera temporada aborda qüestions més o menys lleugeres, però punyents, amb capítols dedicats exclusivament a la germana de Ramy (una universitària contínuament irritada pel control patern) i a la mare insatisfeta (l’esplèndida actriu palestina Hiam Abbass). Els dos últims episodis, filmats a Egipte, presenten la inevitable decepció d’un Ramy que ha viatjat a la terra dels seus ancestres en busca d’un model de vida i es troba amb una família fascinada per l’Amèrica més superficialment consumista i trumpiana.

Per descomptat prosseguiré amb la segona temporada. I amb la tercera, quan s’estreni.