dissabte, 13 de març del 2021

Filmoteca forçosa (36)


The Royal Tenenbaums (Wes Anderson, USA 2001 (Disney Star))

Primera destil·lació perfecta de l’estil Anderson: estètica obsessiva, excessos literaris i referències de nen repel·lent. Pot ser virulentament irritant, però a mi no m’ho sembla. (8) 


Anastasia (Don Bluth, USA 1997 (Disney+))

Just quan Disney començava a posar en solfa les seves princeses, la Fox decideix ressuscitar la llegenda d’Anastàsia, combinació ideal d’Història Contemporània i conte de fades. Per descomptat passa de puntetes sobre l’infaust destí de la família imperial, però converteix Rasputín en un cadàver en contínua descomposició. Bones interpretacions i acceptable animació al servei d’uns quants tòpics. (6)


Cedar Rapids (Miguel Arteta, USA 2011 (Disney Star))

Comèdia sobre una convenció de venedors d’assegurances. La protagonitza Ed Helms, un actor que m’irrita particularment. Tan divertit com sona.  (5)


Grosse Pointe Blank (George Armitage, USA 1997 (Disney Star))

Insòlita comèdia negra sobre un assassí a sou que assisteix a una reunió d’antics alumnes de l’institut. Títol molt ben considerat i amb un gran treball de John Cusack, però no m’ha fet gaire gràcia. (6)


The Booksellers (D. W. Young, USA 2019 (Verdi Park))

Agradable documental sobre llibreries de llibres antics i rars a Nova York. És suficient una mica d’afició a la lectura per passar una bona estona veient-lo. (7)


To Catch a Thief (Alfred Hitchcock, USA 1955 (Amazon))

Lleuger i embriagador com una copa de xampany: un regal pels ulls. Hitchcock filma unes «Les joies de la Castafiore» «avant la lettre». (7)




8 comentaris:

  1. Si The Royal Tenenbaums está a la altura de su banda sonora, la película se me antoja formidable.

    https://m.youtube.com/watch?v=AYt38d57c64

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els jukebox de les pel·lícules d'Anderson sempre corren el risc de superar les seves imatges.

      Elimina
  2. L'Anderson o t'agrada o no. Totes les pelis van del mateix i son semblants. A mi ja m'està bé. Don Bluth és un dels grans talents desaprofitats del cinema d'animació, ha fet moltes joies (però no aquesta!). De To catch a Thief només em molesta que el Cary Grant podria ser el pare de la Grace Kelly. Grosse Poitn Blank és un clàssic de la meva joventut, però a mi tampoc m'ha semblat mai tant espectacular...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que no n'havia vista cap del Bluth. Sí, en Cary Grant està ja molt iaio; ella, en canvi, està espectacular en aquell escenari. No m'estranya que s'hi quedés a viure.

      Elimina
  3. Ostres, recordo que vaig anar a mirar 'Anastasia' al cinema, en els meus anys d'universitat, que hi anava sovint. De la pel·lícula en recordo molt poc, però la sensació la vaig conservar: m'hi vaig avorrir sobiranament.

    ResponElimina
  4. Doncs a mi si que em va semblar molt repel·lent el nen dels teus Tenenbaums i de fet tota la família, aquí li vaig agafar mania a Wes Anderson, sort que després em vaig reconciliar amb ell amb Isla de Perros i sobretot El Gran Hotel Budapest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan parlava de nen repel·lent em referia a l'Anderson. A la pel·lícula en surten dos (o mitja dotzena, segons com t'ho miris).

      Elimina