dimarts, 30 de març del 2021

Musulmans del Nou Món


Una funció que duen a terme les sèries televisives, apart d’entretenir-nos, és la de familiaritzar-nos amb fets, persones i costums que tenen lloc al mateix planeta en el que vivim, però que potser no coneixem de prop. La sèrie «Ramy» de Hulu (però vista a través de Starz) pertany al gènere de «minories ètniques amb els mateixos problemes que tu i que jo», en aquest cas una família musulmana d’origen egipci que viu a Nova Jersey. Ramy Youssef escriu els guions i fa del protagonista Ramy Hassan, un jove que treballa amb el seu oncle venedor de diamants i es debat entre la materialista vida americana i els ferms components morals de la religió islàmica.


La veritat és que ve de gust trobar personatges musulmans que ocupin el centre de l’escena sense necessitat de presentar-los com l’enemic que cal desemmascarar. Aquests joves contemplen amb més o menys laxitud els preceptes religiosos i carden, beuen i es droguen com tots els joves del món quan troben l’oportunitat. A «Ramy» semblen no haver temes tabú: apareixen dones musulmanes sexualment promiscues, cohabitació entre àrabs i jueus, gent a qui dona «morbo» els orientalismes o sexe amb discapacitats. Fins i tot hi ha un capítol dedicat a com es va viure l’11-S dins de la comunitat musulmana.


Amb 10 episodis de 25 minuts —una durada més pròpia d’una «sitcom» que d’una comèdia dramàtica— la primera temporada aborda qüestions més o menys lleugeres, però punyents, amb capítols dedicats exclusivament a la germana de Ramy (una universitària contínuament irritada pel control patern) i a la mare insatisfeta (l’esplèndida actriu palestina Hiam Abbass). Els dos últims episodis, filmats a Egipte, presenten la inevitable decepció d’un Ramy que ha viatjat a la terra dels seus ancestres en busca d’un model de vida i es troba amb una família fascinada per l’Amèrica més superficialment consumista i trumpiana.


Per descomptat prosseguiré amb la segona temporada. I amb la tercera, quan s’estreni.  

2 comentaris:

  1. Trataré de ver la serie desde una perspectiva ingenua y sin prejuicios. O al contrario, con prejuicios positivos, porque se puede ser tan fundamentalista musulmán como cristiano o judío. A pesar de la fobia imperante, probablemente los musulmanes (más de 1800 millones en el mundo), sean las mayores víctimas del terrorismo. Así de absurdo es este absurdo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està feta des de dins i sense prejudicis o sigui que val la pena.

      Elimina