Un dels meus primers incentius per encetar un blog va ser el d’investigar què mou a la xarxa, si la gent sap realment el que busca, o tot és mera navegació en diagonal. No avançaré les meves erudites conclusions encara, però he observat que utilitzar noms propis (el que, en anglès, es diu “namedropping”), vinguin o no a to, resulta sempre beneficiós. Així que vaig escriure un article sobre el difunt Casavella, tres desconeguts van venir a parar al meu blog. En conseqüència, sospito que si utilitzo a tort i a dret el tag d'aquesta quintaessència de gat vomitat que és Paris Hilton, encara que no parli mai d’ella, puc fer pujar considerablement el nombre dels meus lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada