dimecres, 31 de desembre de 2008

Resum del 2008

Avui toca girar la vista enrere i fer un balanç de l’any que s’acaba. La premsa i les cadenes de notícies ja s’han ocupat de presentar el seu catàleg de calamitats diverses, premis institucionals i victòries esportives; en aquest moment l’actualitat internacional no està per tirar coets i les prediccions per l’any vinent són de color ala de mosca. Per tant, per deixar un bon gust de boca, recordaré alguns moments meus (nostres) d’aquests dotze mesos que no han estat recollits al bloc i que s’ho haguessin merescut.

Cinc nits a Venècia al mes d’abril per descobrir que alguns clixés són sortosament certs i que hi ha poques ciutats tan plaents i seductores en el nostre planeta.
Un concert de The B-52’s al Poble Espanyol el mes de juliol. Juro que no havia ballat tant en tota la meva vida, ni havia tingut tanta estona el somriure pintat als llavis.

Una tempesta elèctrica vista des dels finestrals d’una suite excessiva del Bristol Hotel a Varsòvia. Els llamps queien darrera del monstruós Palau de les Arts i les Ciències. I nosaltres a les fosques...

La primera vegada que veia Pina Bausch. Al Liceu. Una part d’alienació mecànica i repetitiva, una part de brutalitat rítmica. El cor glaçat per partida doble.

Qualsevol terrat a Marrakech, amb l’Atlas nevat, les cigonyes, les parabòliques i els sostres desendreçats, una cervesa i la felicitat de ser ben lluny...

3 comentaris:

  1. Et desitge que el 2009 siga encara millor, que balles més i que el somriure als llavis dure tot l'any.

    ResponElimina
  2. I tot en bona companyia, és clar. Que tingueu un bon i venturós 2009.

    ResponElimina
  3. Aquest any, per i i amb tu, ha estat com el 2001, el 2002, el 2003, el 2004... he estat amb tu. Gràcies (encara soc a la feina. No se qui fara el sopar. Pots començar tu?)

    ResponElimina