Zittrain, que considera Internet un exemple canònic de “tecnologia generativa”, intenta generalitzar el cicle de vida al que es veuen abocades aquest tipus de tecnologies. A partir d’uns inicis poc prometedors, però amb àmplies possibilitats de manipulació, els usuaris experts van construint tot allò que els és útil. De mica en mica, els profans s’hi afegeixen per treure profit d’uns avantatges cada vegada més evidents. L’èxit atrau les empreses, que flairen els beneficis que ofereix una comunitat creixent. Com ja s’ha dit, per la llibertat inherent a aquest tipus de tecnologies i l’escassa prioritat que es va donar en el seu inici a les qüestions de seguretat, aviat apareix qui en vol fer un ús pervers: creadors de virus, de spyware, de spam, estafadors o simplement emprenyadors. Arribats a aquest punt i davant la impossibilitat de controlar les innombrables amenaces que afecten una comunitat cada vegada menys especialitzada, apareix la temptació de posar limitacions a la xarxa. Així es planteja el dilema fonamental entre generativitat i control.
Un capítol està dedicat a l’èxit de Wikipedia i proposa la interessant teoria que l’absència de regles (o la seva reducció al mínim imprescindible) fa que els usuaris se sentin més responsables i adoptin una actitud més civilitzada; mentre que un excés de reglamentació delega tota responsabilitat en la pròpia llei i estimula el desig de burlar-la.
La tercera part proposa formes de millorar la seguretat de la xarxa sense comprometre la seva generativitat. Intentaré resumir-les:
· Compartimentar els PCs en diverses màquines virtuals, de manera que hi hagi zones segures i fiables, i d’altres que permetin els riscos i l’experimentació i que puguin ser revertides a un estat anterior en cas de problemes.
· Eines que permetin l’avaluació de nou software en PCs que acceptin actuar com a conillets d’Índies, empesos per un sentiment de comunitat.
· Intentar resoldre els conflictes per consens enlloc d’apel·lar a la legislació.
· Adaptació de la legislació per establir els drets d’autor en processos de natura generativa.
· Abordar els problemes de privacitat que l’abaratiment de processadors, xarxes i sensors implica: la forma de controlar els individus sense que ells ho sàpiguen o l’enfonsament d’una reputació a partir de calúmnies, entre d’altres...
Fidel als seus postulats, l’autor (tot i que recomana la compra de la versió impresa) ha posat el text a disposició de tothom, amb la possibilitat d’afegir-hi comentaris online a qualsevol dels seus paràgrafs.
Probablement, m’he explicat molt malament, però el llibre és del tot recomanable.
PS: No descobreixo res de nou, però mira què n’és de pesat llegir un llibre a la pantalla de l’ordinador!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada