dilluns, 1 de desembre de 2008

Temps de calendaris

Arriba aquesta època de l’any en que, des de les caixes als agrupaments escoltes, tothom edita un calendari de paret o de sobretaula. Recordo aquells calendaris d’Air France de fa més de quaranta anys amb les seves vistes del llac de Como i les serralades nevades del Canadà. Com tantes altres coses, aquests calendaris semblen haver desaparegut, potser perquè ara tothom viatja i retrata exactament aquests paisatges, de manera que han esdevingut redundants.

Actualment el que toca és fer calendaris ecològics, sostenibles i solidaris, d’intencions immillorables però de resultats estètics més aviat deficients. A qui li ve de gust tenir penjat a la paret de la cuina o del taller mecànic una foto d’una colla de iaios somrient davant d’un ordinador o uns bolivians vacunant-se?

Més visualment atractiva és la versió alternativa en la qual diversos col·lectius es despullen per una bona causa (apart de la d’alegrar-nos la vista). La pega que tenen és que distreuen de la feina i que, per molt artístiques i de bon gust que siguin les fotos (o sigui, que no es veu pèl), no deixen de ser una versió desinfectada dels clàssics calendaris de camioners.

Per això pel 2009 penjarem a la cuina un
calendari catòlic, sobri, però que fa de bon mirar, i amb això contribuirem a la causa del seu hipòcrita i simoníac editor.
I pel que no se senti catòlic i apostòlic, pot anar aquí. Les motivacions són igualment venals, però es pot veure una mica de teta.

Cap comentari:

Publica un comentari