dilluns, 1 de desembre de 2008

U de desembre


Hi ha tantes causes justes per les que lluitar, que l’any se’ns està fent curt per dedicar-li un dia a cadascuna, amb el risc afegit que esdevinguin commemoracions tan desproveïdes de sentit com la Hispanitat o el Corpus. En els últims dies hem recordat dues lacres tan indignants com l’assetjament sexual als infants o la violència contra les dones; i avui, u de desembre, toca dedicar uns segons a la pandèmia de la SIDA.

Com a afectat que, malauradament, ha de dedicar-li a la malaltia més d’uns segons a l’any, l’únic que us puc dir és que els avanços de les teràpies a les que tenim accés en aquest Primer Món cada vegada ens proporcionen millor qualitat de vida i ens acosten a una raonable “normalitat” (amb perdó). Tot i això, la malaltia no deixa de ser una llauna, per tant és important insistir una vegada i una altra en la prevenció. En aquest moment es coneixen perfectament les vies de transmissió (i se sap que aquesta no és tan fàcil com es pensava vint anys enrera) i se suposa que ens trobem immersos en una de les societats més informades de la història; per tant, és doblement dolorós que encara es produeixin tants nous contagis entre els joves. Cal parlar-ne sense por, cal divulgar tot el que se sap sobre la malaltia una vegada i una altra, cal deixar d’identificar la diversió amb la pèrdua total de la consciència i cal insistir en l’ús del preservatiu. En el fons són normes molt senzilles que us proporcionaran un futur més tranquil.

1 comentari:

  1. De tot cor, gràcies. Per a mi (per moltes raons) continua sent un dia important

    ResponSuprimeix