diumenge, 31 de maig de 2009

Invasió subtil

Hi ha campanyes publicitàries que demostren tant d’enginy i creativitat que gairebé sap greu que aquestes virtuts no s’hagin utilitzat en empreses més altruistes. Però també hi ha anuncis dolents de solemnitat que semblen dissenyats pel cunyat manetes de l’anunciant; pertanyen al que a casa anomenem “escola leche Pascual”.

I en una realitat paral·lela estan els anuncis dels supermercats Condis.

Des que vaig començar a trobar-me’ls a les estacions del metro no me’ls puc treure del cap i de nit envaeixen els meus malsons. No sabria dir què és el que m’intranquil·litza de tal manera i segurament no és un detall aïllat sinó la conjunció psicotrònica dels seus elements: l’eslògan tronat acompanyat dels ridículs ‘oh, oh’, l’orla de llums de discoteca dels 70, la vulgaritat dels productes de primera necessitat que centren la imatge o el vestuari sortit del planeta Mongo...
Hi vaig donant voltes i més voltes, i arribo a pensar que tot això té algun significat ocult que té a veure potser amb un pla maquiavèl·lic per dominar el món. Estaré ben atent i us informaré puntualment.

4 comentaris:

  1. és gairabé tant horripilant com un que alguns estius pasen per televisió de la orxata CHUFI, cada any espero l'estiu per si es superen

    ResponSuprimeix
  2. Prenc nota, Chufi i Condis aliniats a l'eix del mal.

    ResponSuprimeix
  3. Jo l'altre dia vaig ser a la porta d'un Condis, però no vaig gosar entrar: la figura retallada de cartró d'una Nina de mida natural que muntava guàrdia al costat dels carros em va fer fugir cames ajudeu-me. Sí, hi ha alguna cosa maligna darrere tot això.

    ResponSuprimeix
  4. Santi, responc tard però responc. Era maligna.

    ResponSuprimeix