dilluns, 25 de maig de 2009

La utilitat del dolor


foto Matthieu Spohn/Getty Image
Fa més de 10 anys vaig llegir un llibret emocionant i divertit que es deia “The weekend”, escrit per l’americà Peter Cameron (“El fin de semana”, Alba 1996, a hores d’ara possiblement introbable). Curiosament, d’aquest autor, els Llibres de l’Índex publicaren en català l’any 1997 la seva “Andorra”; probablement ho feren a causa de l’enganyós títol, ja que la novel·la no té res a veure ni amb el principat veí ni amb el poble de Terol.

Després de molt de temps sense tenir notícies de l’escriptor, m’he topat ara amb “Someday this pain will be useful to you” (Picador, 2009), o sigui, “Algun dia aquest dolor et serà útil”, i m’ho he tornat a passar molt bé amb la seva lleugeresa plena de sapiència narrativa.

La història està narrada per James Sveck, un jove de 18 anys, que viu a Nova York dins d’una família benestant, i que ens explica el seu estiu previ a l’entrada a la universitat. James és un noi intel·ligent i observador, però té seriosos problemes de relació amb la pràctica totalitat de la Humanitat. Davant de la perspectiva de deixar la casa materna per viure envoltat de desconeguts de la seva edat, s’està plantejant abandonar els estudis i anar-se a viure a algun lloc perdut del Middle West.

Aquest misantrop, que només es troba a gust amb la seva àvia, protegeix la seva intimitat aferrant-se a la literalitat del llenguatge, cosa que provoca divertits diàlegs de besucs que, en el fons delaten la seva por de conèixer-se a si mateix. Alguns incidents d’aquest estiu l’obligaran a revisar les seves estratègies. Pel camí ens regalarà alguns bons moments d’humor, una mica de sàtira previsible sobre l’esnobisme dels seus conciutadans i comentaris perspicaços sobre la fragilitat de les convencions i altres afers menys mundans.
La gent que parla més d’una llengua sempre em fa sentir humil. Els envejo. Sembla que amb dos (o més) vocabularis, podries no només dir moltes més coses i parlar amb molta més gent, sinó també pensar més. Sovint sento que vull pensar una cosa però no puc trobar el llenguatge que coincideixi amb el pensament, de manera que roman com a sentiment, no com a pensament. De vegades em sento com si estigués pensant en suec sense saber parlar suec.
Un llibre tan intel·ligent com refrescant que bé podria contenir un Holden Caulfield pel segle XXI.

Cap comentari:

Publica un comentari