dimecres, 13 de maig de 2009

Posteritat


El pobre i vell Alonso Quijano pensava que en el seu llit de mort ja havia mostrat prou penediment sobre els desvariejaments passats i que el mal que hagués pogut fer sota la millor de les intencions li havia estat perdonat. No s’esperava el record que guardaria d’ell la posteritat.

La seva figura, que havia estat trista per vocació literària, esdevindria tristíssima en multiplicar-se en les formes més diverses i banals: repussada en el cuir de les bótes de vi, com a escultura de ferralla a les benzineres, donant forma a una ampolla de brandy barat o com a bibelot llòbrec sobre un prestatge de formica...

No li quedà altre remei que esmicolar-se de vergonya.

3 comentaris:

  1. moltes gràcies per la teva participació

    ResponSuprimeix
  2. Pobre Alonso, és dels meus personatges literaris preferits des de ben xicoteta quan llegia edicions il·lustrades per a infants fins a ara que tinc desenes d'edicions en tots el formats i llengües imaginables. Hi havia fragments que me'ls vaig acabar sabent de memòria de tant rellegir-los, quantes nits de no aguantar-me plantada i no poder dir dos paraules seguides i sí poder recitar i recitar fins que alguna de les amigues em tapava la boca....

    Una recomanació: Al morir Don Quijote, de Andrés Trapiello.

    ResponSuprimeix
  3. A mi també em cau molt bé, i cada vegada que el llegeixo morir-se, se m'humitegen els ulls.

    Prenc nota del Trapiello, zenquiu.

    ResponSuprimeix