Agostejat

Aquí hem quedat, només ella i jo, abandonats a la ciutat deserta d’on ha fugit tota presència humana. Una calor inert, sòlida, m’immobilitza en la inactivitat i l’absència de desig, mentre el silenci de cementiri sembla venir carregat d’una amenaça oculta, de natura a punt d’esclatar i exigir, imperativa, els seus drets. El punt més baix i deprimit, el nadir de l’any. També la temptació de rebel·lar-se contra aquesta atmosfera d’ambre i cometre alguna bogeria de la qual ens penedirem a moderats terminis durant els mesos que vindran.

I ella, mentrestant, sàvia i concisa, predica amb l’exemple i amb la sensualitat del no fer res, així s’acabi el món...

(Pel 121è Joc Literari d'en Jesús Tibau)