dilluns, 3 d’agost de 2009

Apunts canadencs: el bon temps


En un país en el que resisteixen bona part de l’any amb temperatures que flirtegen el sota zero és presumible que hi passin coses estranyes. Per això a Toronto hi ha una xarxa de passadissos subterranis que comuniquen els punts principals del centre (de l’ajuntament al banc i d’allí al metro sense sortir a la superfície); per això a Montréal hi ha una pila de centres comercials (absolutament depriments) intercomunicats pels baixos. Per això mateix, els canadencs esperen amb candeletes el bon temps, que sol arribar allà pel mes de maig.

Aquest any no han tingut gaire sort i es queixaven públicament de l’estiu fastigós que estan aguantant. No sé, nosaltres en tres setmanes hem viscut només un dia i mig de pluges molestes; la resta del temps la temperatura era agradable i sense les xafogors barcelonines. Potser és que els canadencs inverteixen massa esperança en els seus breus estius i els desitgen extremadament caniculars.

Sigui com sigui, es nota que esperen aquests mesos de bonança per enfollir de debò enmig de festes descaradament sensuals i mestisses, amb la mirada dirigida totalment cap al Sud. Així, a Toronto, el Pride de principis de juliol és una de les celebracions de l’orgull gai més famoses i eixelebrades del planeta (sense desmerèixer la setmana gai de Montréal, que va començar dilluns passat). També tenen una mena de “club de la comèdia” massiu, que a Montréal es diu “Juste pour rire” i que a Toronto, sota el títol de “Just for laughs” presentava com a cap de cartell a l’excels John Cleese. Al Québec també començava aquest passat cap de setmana “Les francofolies”, on actuava la mòmia ben viva de Juliette Greco entre altres cantants francòfons.

Vam topar també amb un festival de música africana i amb una mena de Grec a la ciutat de Québec on actuaven des de Jordi Savall fins a Lila Downs i a Toronto una celebració que es deia Caribbana havia omplert tots els hotels. Serà que els canadencs no fan vacances o les passen a ciutat, perquè l'ambient festiu era pertot arreu.
Com a cara negativa del bon temps els mesos d’estiu són també els que s’aprofiten per reparar les vies públiques malmeses pels freds i les neus de l’hivern. O sigui que la circulació rodada esdevé necessàriament més lenta a causa dels treballs que s’hi executen a totes les carreteres i autopistes. Prenguin nota els futurs viatgers d’aquestes contrades, que s'hauran d'armar d'una mica de paciència per anar d'un lloc a un altre.

"Paperera famolenca busca embalatge de pizza brut"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada