Apunts canadencs: serendípia

La torre Martello no és un cas aïllat: les casualitats, les coincidències felices, les connexions inesperades (això que jo anomeno Beziehungswahn) continuen venint-me a trobar durant les vacances.

1) Vaig escollir l’hotel de Toronto senzillament perquè tenia un aire passat de moda i no s’assemblava gens a un impersonal hotel internacional d’aquests que fan tallats tot pel mateix patró. El que vaig saber després és que a l’hotel s’hi havien allotjat Ernest i Hadley Hemingway a principis dels anys 20, quan l’escriptor treballava com a corresponsal pel Toronto Star. De fet, dues de les habitacions de l’hotel duen els seus noms respectius.

2) A la ciutat de Québec ens allotjàvem en un barri encantador, però no exactament cèntric. Amb quina il·lusió vaig descobrir que a 50 metres de la porta de l’hotel hi havia una de les meves estimades fonts Wallace!

3) Abans d’iniciar les vacances ja havia projectat començar una sèrie de posts sota l’epígraf “Je me souviens”; el que ignorava és que aquesta frase figura a totes les matrícules dels cotxes de la província de Québec (les d’Ontario diuen “Yours to discover”). L’any 1883, l’arquitecte i Comissari Adjunt de les Terres de la Corona va fer gravar aquesta divisa sota l’escut d’armes del Québec que es troba a l’Hôtel du Parlement de la ciutat de Québec. Encara que mai no va explicar el significat exacte de la frase, s’ha interpretat sempre com un respecte pels orígens i la història comuna de la província. Des del 1978, aquest lema substitueix a les matrícules l’eslògan anterior, el turístic “La Belle Province”.


I encara una coda musical. Aquest agost, empès per l'absència d'al·licients, em compro diverses gangues discogràfiques; entre elles, "After the gold rush" de Neil Young (nat a Toronto) i un concert de Paolo Conte de fa 20 anys. Després descobreixo que el concert tingué lloc a la sala Spectrum, de Montréal (on, si no?)