dimarts, 18 d’agost de 2009

Apunts canadencs: Martello


Martello Tower, Sandycove

Haines asked:
—Do you pay rent for this tower?
—Twelve quid, Buck Mulligan said.
—To the secretary of state for war, Stephen added over his shoulder.
They halted while Haines surveyed the tower and said at last:
—Rather bleak in wintertime, I should say. Martello you call it?
—Billy Pitt had them built, Buck Mulligan said, when the French were on the sea. But ours is the omphalos.
Aquest diàleg pertany al primer capítol de l’Ulysses de James Joyce, en el qual Stephen Dedalus i el seu company Buck Mulligan es disposen a iniciar la jornada del 16 de juny de 1904. L’acció té lloc a la torre Martello, a Sandycove, sobre la badia de Dublín, on els dos joves hi viuen com a llogaters. Encara que el nom de Martello sona força exòtic enmig de la costa irlandesa, mai no vaig preocupar-me d’investigar els seus orígens fins que em vaig topar amb una col·lecció de similars torres Martello a la ciutat de Québec. Llavors em vaig prometre esbrinar d’on sortien aquestes edificacions d’ecos tan literaris.

Doncs bé, Martello, contràriament al que havia pressuposat, no era cap enginyer militar italià. El nom prové d’una torre fortificada genovesa que es trobava a Punta Mortella (murtra) a Còrsega i que va resistir amb èxit l’atac de dos vaixells de guerra britànics a finals del segle XVIII.

L'original cors (copyright Mark Prokop)
Vista la seva capacitat defensiva, l’exèrcit britànic copià la seva estructura en una sèrie d’edificacions costaneres que disseminà per tot l’Imperi durant la primera meitat del segle XIX. Es tracta de torres de planta circular, d’uns 12 metres d’alçada, amb dos o tres pisos i destinades a allotjar una guarnició de 15 a 25 homes. La forma circular i les gruixudes parets les feien particularment resistents al foc dels canons, mentre que el seu sostre pla permetia la instal·lació d’una peça d’artilleria amb un abast de tir de 360º. Els avanços armamentístics aviat les convertiren en obsoletes i les que sobreviuen actualment sovint han esdevingut museus.

Apart de les Illes Britàniques hi hagué Martellos a les costes atlàntiques d’Amèrica del Nord, a Jamaica, Bermuda, Barbuda, Sierra Leone, Sud-àfrica, Austràlia i Sri Lanka. També n’hi hagué a Menorca, però quan els espanyols recuperaren l’illa les destruïren totes o bé les integraren en les seves pròpies fortificacions.

Torre Martello nº1 a Les Plaines d'Abraham, Québec.
De les 4 torres que hi havia a Québec, una d’elles va ser demolida el segle passat, les altres 3 resisteixen: una com a museu, una altra com escenari de sopars truculents i la tercera no es pot visitar. Però la torre més famosa de totes continua essent la de Sandycove, on James Joyce hi va viure uns dies i on ara funciona un petit museu dedicat a l’escriptor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada