dimecres, 5 d’agost de 2009

Apunts canadencs: tabaquisme


Foto Lokaotico
Ja sé que amb aquest apunt no desvetllaré gaires simpaties, que això de fumar està molt mal vist, fins i tot entre els que reincidim en el nefast hàbit, i no deixa de ser curiós que una activitat que, de moment, encara és legal, estigui tan carregada de connotacions criminals. I si algú ho dubta, només cal que surti de casa.

Comencem pels aeroports, on estàs obligat a passar més hores de les desitjables i que sovint han esdevingut territoris on el fumar està proscrit. Un cop passats els controls de seguretat, les terminals son edificis hermètics sense cap sortida a l’exterior i, per tant, sense possibilitat d’expel·lir fum sense molestar els altres. Em pregunto quin és el motiu d’aquesta reclusió i enyoro els temps heroics de l’aviació, quan els aeròdroms disposaven d’una terrassa amb vistes a la pista on una noia sempre glamurosa prenia un campari mentre esperava l’arribada del seu promès.

Alguns aeroports de cor pietós tenen habilitat algun racó on poder desfogar el vici, però cada dia són menys. A Roma, on a la tornada vam haver d’esperar cinc hores, vam descobrir que eren les pròpies companyies tabaqueres les que havien patrocinat tres salonets en llocs distants de les tres terminals. Malgrat l’alleujament que aquestes instal·lacions proporcionen, l’espectacle d’una colla d’adults silenciosos, amb la cigarreta als llavis, perduts en una intensa broma, té un aire entre patètic i depriment que fa recordar les cambres de gas.

Un cop dalt de l’avió és ineludible que la megafonia ens recordi que “en aquest vol està prohibit fumar”. És necessari que tirin sal a les ferides, quan ja fa més de 10 anys que CAP vol (a menys que disposis de jet privat) ho permet? Perquè encara fabriquen els nous avions amb una cigarreta marcada amb una creu vermella que s’il·lumina a sobre de cada seient? És absolutament imprescindible que incloguin aquest senyal inútil en el seu disseny? Que jo sàpiga, encara és l’hora que vegi un rètol de prohibit fumar dins de les esglésies, potser tot arribarà.

Als hotels no cal ni somiar en trobar una habitació per a fumadors (per això ens va sorprendre tant que a Ottawa en tinguéssim una). Però a més, t’adverteixen en cartells molt vistosos que, si t’atrapen “in fraganti”, et posaran una multa mínima de 100 dòlars en concepte de despeses de "desinfecció". I al carrer abunden els edificis on està prohibit fumar a menys de 9 metres de la seva entrada.

A això cal afegir encara que el preu del tabac assoleix en aquestes contrades preu de caviar (al voltant de 6 euros el paquet) i que les botigues que el venen el tenen ocult en uns prestatges amb tapa per no temptar les mirades. El disseny del paquet, apart dels missatges apocalíptics de rigor, mostren esgarrifoses fotos de diversos òrgans humans destruïts pel tabac. Les advertències gràfiques són tan prominents que resulta difícil distingir la marca que t’estàs fumant, perquè tots els paquets semblen iguals. I encara, dins del paquet et trobes una targeta on t’aconsellen que vagis a veure el metge perquè t’ajudi a deixar-ho.

Potser serà hora que canviïn els missatges tradicionals sobre el càncer, la circulació sanguínia i les embarassades i en mostrin un de nou que digui: “El tabac és font d’humiliació continua i d’erosió de l’autoestima, idiota!”

4 comentaris:

  1. Hahahaha. Jo també sòc fumador i m'ha fet molta gràcia l'enfoc. A mi tampoc em molesta especialment que em prohibeixin fumar a molts llocs: penso que tot aixó que m'estalvio.
    Però algunes prohibicions són totalment idiotes.
    Particularment em va fer molta gràcia la del prohibit fumar a menys de 25 peus (era als EUA) d'un edifici del govern. Lo divertit del cas era que, per poder llegir les lletres, t'havies d'acostar al cartell a menys de 10 peus (a no ser que fosis un linx) perquè eren molt petites.
    D'aquesta manera podien multar tothom! Hahahaha
    La verita és que no vaig veure que multessin ningú, però no va deixar de resultar-me curiós

    ResponElimina
  2. Sí, amb tanta prohibició vaig acabar paranoic. Caminava pel carrer ben lluny de les façanes per si de cas.

    ResponElimina
  3. No sé com hem arribat a consentir que ens controlin la vida privada d'aquesta manera, em temo que la gent troba a faltar les prohibicions motivades per la religió, d'altres temps. No sóc fumadora però tot això és d'un absurd que clama al cel, el pitjor és que a casa nostra estem anant pel mateix camí i ja veurem com acabarem.

    ResponElimina
  4. Sí, Júlia, a mi ja em sembla bé que es regulin els llocs on es pot fumar i on no: comprenc perfectament que no podem anar "fumant" a qui no ho vol; però em molesta l'actitud policial de superioritat moral que adopten alguns.

    ResponElimina