dijous, 19 d’octubre del 2017

Ni un pam de net

Diuen que «Line of Duty» (ho podeu traduir com «acte de servei» o «compliment del deure») és el programa més vist de la història de la BBC2: un «procedural» policíac sorgit de les cèl·lules grises del guionista Jed Mercurio, que des de la seva estrena el 2012 ja compta amb quatre temporades i en té dues més d’aparaulades. De sèries que intenten explicar de forma realista la metodologia quotidiana dels cossos policials, n’hi ha un fotimer; i de totes elles, les britàniques són potser les que més creïbles ens resulten. Per tant caldrà definir quin és el fet diferencial de «Line of Duty» que la fa esdevenir una sèrie tan entretinguda i addictiva.

El serial es centra en les activitats de l’AC-12, el departament d’afers interns de la policia britànica. Els actors Martin Compston, Vicky McClure i Adrian Dunbar formen un compacte equip laboral durant tota la sèrie en una ciutat anglesa que no té nom, però bé podria ser Birmingham. Cada temporada compta amb la figura d’un policia presumptament corrupte com a protagonista principal. I tot i que, després de moltes giragonses i sorpreses del guió, s’acaba demostrant la seva culpabilitat, no és mai d’una forma categòrica i maniquea: sempre hi ha lloc per a la redempció parcial.

Tret de puntuals moments d’acció frenètica, els capítols es dediquen a tranquil·les tasques rutinàries (entrevistes a testimonis, revisió de pistes, informes forenses, visionat del material de les càmeres de seguretat…). A diferència del que passava a «Happy Valley», aquí la vida privada dels investigadors té un paper molt anecdòtic. Els millors minuts de «Line of Duty» pertanyen sens dubte als llargs i tensos interrogatoris, on els membres de l’AC-12 van encerclant el possible imputat en un dramàtic crescendo.

En realitat cap de les temporades de la sèrie és autoconclusiva, ja que en temporades posteriors es descobreix que la corrupció mai no ha sigut del tot eradicada i impregna el cos policial britànic com una atapeïda malla de suborns i mentides. No és un missatge gaire esperançador; però no mirem bones sèries com qui llegeix un llibre d’auto-ajuda. «Line of Duty»: notable alt.

8 comentaris:

  1. Com la veus per mi? S'assembla a The Shield?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he vist The Shield. Crec que et pot agradar. Prova la primera temporada, només són 5 capítols.

      Elimina
    2. A mi The Shield em sembla pròxima a The wire, però no ho sabria argumentar...

      Elimina
    3. Comparant-les, "The Wire" seria més realista, mentre que "Line of Duty" clarament té cops de guió.

      Elimina
  2. A mi m'agrada. I la prefereixo a "The Wire". En general, perquè m'entren molt millor les sèries europees que les americanes. Estic d'acord amb tu que els interrogatoris són molt bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil comparar-la amb "The Wire" que tenia una voluntat molt més ambiciosa.

      Elimina
  3. Finalment l'hem vista. La més millor fins ara.

    ResponElimina