dimecres, 20 de febrer de 2019

Biblioteca Museu Víctor Balaguer


El diumenge passat vaig saldar finalment un deute vital, en visitar per primera vegada la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. L'edifici de Jeroni Granell —pioner a Catalunya com edifici cultural públic— s'inaugurà el 1884 gràcies a la iniciativa del polifacètic Balaguer i presenta unes formes delicioses d'innocència il·lustrada.

Bust de Víctor Balaguer sota la cúpula del vestíbul
Apart de la biblioteca, preservada en la seva forma original i avui dia d'aparença encantadorament periclitada, el museu conté unes col·leccions vocacionalment heterogènies: peces etnològiques de casa i de fora, una secció egiptològica mínima, alguns articles representatius de les arts decoratives locals i pintures i escultures des del barroc fins el present.

Precisament enguany el Museo del Prado celebra els 200 anys de la primera cessió de fons a altres museus d'Espanya i el Víctor Balaguer dedica una exposició especial a mostrar la totalitat de peces manllevades al museu madrileny. Curiosament, el seu quadre més famós "La Sagrada Família amb Santa Anna i Sant Joan" d'El Greco no està exposat perquè ha viatjat a Madrid per a commemorar aquesta mateixa efemèride. Per contra sí que tenen un "Sant Francesc d'Asís també del mateix pintor. Em temo que és de menor qualitat i peca de monocolor.


Entre els préstecs del Prado hi ha altres quadres també molt interessants com un Sant Felip de Josep de Ribera d'un realisme cru que defuig l'hagiografia, o una parella de monarques espanyols retratats per Goya d'una forma no se sap si tendra o implacable.



I un bodegó meravellós de Luis Eugenio Meléndez amb els grans de raïm perfectament representats en la seva lluïssor i les seves transparències, una mica de pirotècnia després de les austeritats de Zurbarán.


Però el descobriment més important de la jornada és un tal Maíno (Juan Bautista) del qual, amb tota seguretat, continuaré parlant demà.

4 comentaris:

  1. Vilanova i la Geltrú té molts tresors. Maíno, com d'altres, ja està passant de forma progressiva d'ocult secundari a protagonista, afortunadament.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ignorant de mi, no en sabia res. També Can Papiol va ser tota una descoberta.

      Suprimeix
  2. Uno de los mejores, sin duda.
    La fortuna hace que pase desapercibido y por ende, no masificado.
    Con mi nieto de cinco años hemos ido en un par de ocasiones, y aquello es simplemente espectacular. No abuerra y el barroco hispano está más que bien representado.
    Después a los trenes...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Era dissabte i estàvem pràcticament sols. Els trens ja els havia visitat en una altra ocasió, perquè anàvem amb nens.

      Suprimeix