Lee Israel era una biògrafa d’èxit, fins que després d’haver publicat tres llibres, la seva inspiració s’estroncà (o els seus editors perderen interès per ella). Reduïda a la més trista misèria, va trobar un inesperat «modus vivendi» en la falsificació de cartes suposadament escrites per llumeneres literàries que venia a lletraferits fetitxistes. Un cop descobert l’engany, fou condemnada a cinc anys de llibertat vigilada. Temps més tard va escriure un llibre autobiogràfic sobre aquesta experiència, el qual ha servit de base per la seva adaptació cinematogràfica a «Can You Ever Forgive Me?» (¿Podrás perdonarme algún día?), escrita per Nicole Holofcener i Jeff Whitty, i dirigida per Marielle Heller.
La pel·lícula descriu tots aquests procediments de forma perfectament agradable, tot i que la part central, dedicada a les falsificacions esdevé una mica reiterativa, i (no ens enganyem) els fraus literaris no són la cosa més interessant de contemplar a nivell visual. A més el desenllaç peca de precipitat: se’ns escatimen tots els moments del procediment judicial i el trencament amb l’amiga llibretera queda per explicar…
Però aquestes pegues menors queden compensades per les interpretacions de la parella protagonista, justament nominades a premis haguts i per haver. A Melissa McCarthy només li coneixíem fins ara la vena pallassa, i aquí aconsegueix una actuació molt matisada en un paper que no busca l’aplaudiment fàcil i que no és precisament simpàtic. Lee Israel va ser probablement una dona problemàtica, alcohòlica i amb dificultats per relacionar-se amb altres persones i el film no busca dulcificar-la. Però l’espectador, malgrat que el personatge és agre i reprovable, no podrà evitar una certa simpatia per aquesta amant dels gats que estafa a esnobs pretensiosos, disposats a dilapidar fortunes per la possessió d’unes escorrialles literàries.
Al seu costat, Richard E. Grant fa del còmplice criminal d’Israel, hedonista dissolut i ànima bessona no confessada. Veure aquest parell de pàries sexuals en acció i gaudint de les conseqüències dels seus crims resulta ser un plaer ben poc culpable. Interessant fragment de realitat destinada a espectadors adults, a anys llums de simplificacions tramposes com les de «Green Book».
La pel·lícula descriu tots aquests procediments de forma perfectament agradable, tot i que la part central, dedicada a les falsificacions esdevé una mica reiterativa, i (no ens enganyem) els fraus literaris no són la cosa més interessant de contemplar a nivell visual. A més el desenllaç peca de precipitat: se’ns escatimen tots els moments del procediment judicial i el trencament amb l’amiga llibretera queda per explicar…
Però aquestes pegues menors queden compensades per les interpretacions de la parella protagonista, justament nominades a premis haguts i per haver. A Melissa McCarthy només li coneixíem fins ara la vena pallassa, i aquí aconsegueix una actuació molt matisada en un paper que no busca l’aplaudiment fàcil i que no és precisament simpàtic. Lee Israel va ser probablement una dona problemàtica, alcohòlica i amb dificultats per relacionar-se amb altres persones i el film no busca dulcificar-la. Però l’espectador, malgrat que el personatge és agre i reprovable, no podrà evitar una certa simpatia per aquesta amant dels gats que estafa a esnobs pretensiosos, disposats a dilapidar fortunes per la possessió d’unes escorrialles literàries.
Al seu costat, Richard E. Grant fa del còmplice criminal d’Israel, hedonista dissolut i ànima bessona no confessada. Veure aquest parell de pàries sexuals en acció i gaudint de les conseqüències dels seus crims resulta ser un plaer ben poc culpable. Interessant fragment de realitat destinada a espectadors adults, a anys llums de simplificacions tramposes com les de «Green Book».
No soy cinéfilo, pero es una película que su tema no me trae.
ResponEliminaHay quien tiene "negros escribidores" y hay quien dice descubrir cartas. Hay quien falsifica cuadros, y hay falsificadores que se pagan más que los originales.
Gracias por el comentario
Salut
Aquí ja passa una mica això, que les còpies acaben cotitzant-se més que els originals.
Elimina