El principal reclam amb el que et venen «Sabrina» de Nick Drnaso (acabada d’editar en castellà per Salamandra) és el fet de ser la primera novel·la gràfica nominada pel prestigiós premi literari Booker Prize. No em posaré a discutir sobre qüestions taxonòmiques en referència a la pertinència d’aquest guardó; però sí que us puc assegurar que l’obra funciona perfectament com a literatura.
Una dona jove anomenada Sabrina ha desaparegut a Chicago. Pocs dies després és trobada morta al costat del seu assassí (que s’ha suïcidat). El llibre explora com aquests fets afecten les vides de persones relacionades directament (o no) amb la víctima: la germana, el nòvio, o un amic d’infantesa d’aquest, que treballa en una base militar mig secreta.
Aviat intervindran les xarxes socials per immiscir-se en aquestes vides i alterar-les fins a un punt impropi del que es reserva a uns perfectes desconeguts. Sorgiran les teories conspiradores, els judicis taxatius, l’insult descarat i (ai!) les «fake news». Els protagonistes se sentiran impotents davant d’una marabunta anònima i embogida d’indígenes d’internet que només tenen dos objectius al cap: mostrar-se davant del món amb la imatge més afavoridora possible i consolidar la identitat pròpia mitjançant l’assetjament de la competència.
He de confessar que el panorama que perfila «Sabrina», farcit de multituds injustament indignades, mal informades, i furibundes, m’ha fet una certa por. L’he associat, no sé perquè, amb «The Lottery» de Shirley Jackson. Coses dels horrors interioritzats.
Una dona jove anomenada Sabrina ha desaparegut a Chicago. Pocs dies després és trobada morta al costat del seu assassí (que s’ha suïcidat). El llibre explora com aquests fets afecten les vides de persones relacionades directament (o no) amb la víctima: la germana, el nòvio, o un amic d’infantesa d’aquest, que treballa en una base militar mig secreta.
Aviat intervindran les xarxes socials per immiscir-se en aquestes vides i alterar-les fins a un punt impropi del que es reserva a uns perfectes desconeguts. Sorgiran les teories conspiradores, els judicis taxatius, l’insult descarat i (ai!) les «fake news». Els protagonistes se sentiran impotents davant d’una marabunta anònima i embogida d’indígenes d’internet que només tenen dos objectius al cap: mostrar-se davant del món amb la imatge més afavoridora possible i consolidar la identitat pròpia mitjançant l’assetjament de la competència.
He de confessar que el panorama que perfila «Sabrina», farcit de multituds injustament indignades, mal informades, i furibundes, m’ha fet una certa por. L’he associat, no sé perquè, amb «The Lottery» de Shirley Jackson. Coses dels horrors interioritzats.
Si he de posar alguna pega, seria que el disseny gràfic dels personatges podria imaginar-me’l perfectible. Però el ritme implacable de les vinyetes, el geni d’algunes solucions visuals, i sobretot aquestes tonalitats pastel, somortes, opressives i alienadores, només les puc considerar un encert.
Situeu «Sabrina» al nivell més alt de la novel·la gràfica contemporània, ben a prop de «Persepolis», «Maus» o «Fun Home», totes tan diferents, totes tan aclaparadores. Una experiència aterridora i també inoblidable.
Situeu «Sabrina» al nivell més alt de la novel·la gràfica contemporània, ben a prop de «Persepolis», «Maus» o «Fun Home», totes tan diferents, totes tan aclaparadores. Una experiència aterridora i també inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada