Desembarques a Cremona a mig matí de desembre. Una boira espessa penja sobre la ciutat i el camí des de l'estació del tren es resisteix a revelar l'arquitectura que ens envolta. A les places del centre hi ha mercat i fins i tot mercadillo, transaccions ancestrals que no han canviat d'emplaçament durant segles. Lentament el sol va cremant la boira i dalt del cel apunta l'esvelt "Torrazzo", el segon campanar històric més alt d'Itàlia (112,12 metres). El van alçar entre 1230 i 1309 en estil romànic-gòtic i encara que no fos tan alt, ens continuaria semblant magnífic.
El Duomo annex té orígens romànics, però posteriorment hi han potinejat des dels gòtics fins els barrocs (i no estic parlant de bandes de música moderna). El nom oficial és Cattedrale di santa Maria Assunta i no em negareu que la façana és espectacular, encara que les floristes no hagin acabat de recollir les seves parades.
A les portes hi ha columnes i lleons. Les columnes i els lleons són hostes habituals de les esglésies italianes. En el cas dels lleons diria que no formen part de la fauna autòctona, però afegeixen un efecte dramàtic difícil de superar.
Les pintures interiors de la catedral són tan bones, que el conjunt és conegut impopularment com "la Capella Sixtina de la Planura Padana". El seu artífex principal és Giovanni Antonio de Sacchis, "il Pordenone" pels amics. Tots els frescos de la contra-façana m'han semblat "importants" de la millor manera possible.
Lamento que la monumental crucifixió em passés per alt. Podria ser que estiguéssim mirant parets diferents amb les mateixes intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada