Una de les sèries del moment, "The Marvelous Mrs. Meisel", creació d'Amy Sherman-Palladino per a Amazon. Dues temporades (amb pròrroga) i 18 capítols de prop d'una hora. Comèdia dramàtica sobre les vicissituds d'una mare de família, jueva i benestant, decidida a fer carrera en el món dels monòlegs humorístics a la Nova York de finals dels anys 50.
El primer que es percep, perquè entra pels ulls inevitablement, és l'alt nivell de producció: una reconstrucció minuciosa d'escenaris, decorats i vestuaris de tota una època. La segona temporada frega l'excés de mitjans amb capítols sencers ubicats a una colònia de vacances dels Catskills o al París dels existencialistes. Sovinteja un to efervescent, irreal i luxós, propi dels musicals de l'època que firmaven Minnelli o Donen. De fet, més d'un cop i de dos "The Marvelous Mrs. Maisel" flirteja amb les formes del gènere musical.
Però també té un toc de comèdia realista, amb l'ànima dividida entre el costumisme i la crònica històrica. Pel meu gust, els seus millors moments corresponen a les instantànies sobre la vida familiar d'alguns jueus amb possibles (siguin intel·lectuals o no), i les seves idiosincràsies. L'àcid comentari cultural sembla ben fonamentat. Paradoxalment, el pitjor que té la sèrie són les escenes dels monòlegs còmics de la protagonista, en els que es fonamenta. Potser és un problema de traducció; però puc assegurar que no funcionen mai.
Els que sí que funcionen prou bé són els actors. Rachel Brosnahan patí una fi indigna a "House of Cards"; però aquí brilla amb frescor, desimboltura i "desparpajo", i es converteix en la reina de la funció. Alex Borstein fa de la xicotot Susie Myerson, l'agent de la Midge Maisel, i crea un personatge de sexualitat francament ignota. Tony Shalhoub, és Abe Weissman, professor de matemàtiques i pare de la senyora Meisel. Confesso que adoro tot el que fa en pantalla.
"The Marvelous Mrs. Meisel" és un plaer culpable; però no em quedo amb la culpa, només amb el plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada