dimarts, 16 de juny de 2009

Bloomsday (Hidato)


Sí.

Aquí publico i així acabo d’escriure el descriure, posant les paraules una darrera de l’altra, apilant-les, fent munts, turons i muntanyes, estibes sense sentit del jorn.

Boys. Shop. Pet. Yes.

Ens intercanviem el detallat informe del dia, perquè s'ha acabat la festa de jubilació de Lluisa i Josep torna a casa. A Josep sí que li passen coses, són quarts d'onze.

La lectura d’un assumpte completament diferent, m’ha dut a una història trista de la que començo a fer l’esborrany. Pel bloc, esclar.

Heroes child war”, escolto.

Una invitació, confio que paròdica, al grup pro castedat “El verdadero amor espera”. L’envia, via Facebook, el recent solter Rasoir.

Television Kicking”, escolto ara.

“... 9h-18h 1 mai-3 sept, jeudi [et ven en été] jusqu’à 21h, horaires réduits hors saison), à l’Ouest de la Colline du Parlement, renferme la plus important collection consacrée au patrimoine et à l’histoire militaires du...”, vaig llegint.

Sugarcane & Profane, Secret”, escolto per començar.

Badall suprimit, bromes sobre com desfalcar el banc, badall suprimit, uns minuts de divulgació informàtica, com cada any a l’entrevista per fer la declaració de la renda. I abans, hem hagut de pujar els set pisos a peu, que l’ascensor no anava; ell em precedia, morè, ulls clars, amb un atractiu juvenil encara passats els 40. Sí, Carles, el meu gestor.

Anestesia sin pinchazo... Topificación de fluor... Grandes ventajas para niños...”, a la bústia.

Al 67, de tornada, Edmund White: Cy Twombly.

Mentre fumo a la vorera, “No gaire bé, problemes de feina, la resta molt millor”, ha respost a la meva pregunta un ex col·lega a qui no veia en 10 anys, el prim i desmillorat JB.

Al 33, d’anada, (potser pel bloc? o enviar-li de pet al Gazo?) Edmund White: Steve Wolfe.

La jornada laboral precedida per les repeticions de cada dia: les claus i el mòbil, el llibre dins de la bossa, passo el raspall pels cabells, cordar-se les sabates, vestir-se, la dutxa, rentar-se les dents.

Mandrejo fins que recordo que avui és Bloomsday, si no, no m’hauria llevat tan ràpid després que sonés la palm, esquizoide, que de vegades es pensa que és un despertador. Ha sonat així: dring. Dring.

7 comentaris:

  1. Com que "work in progress"?. Jo vull xixa!

    ResponElimina
  2. josep, no t'has llegit les normes? Fins a la nit (territori Molly Bloom) o l'endemà no s'hauria de publicar res.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat aquest dia a l'inrevès.El final, que és el començament pareix un brindis!
    Ah! i no és veritat, el verdadero amor no espera.

    ResponElimina
  4. No sé si és pera o és poma, però aquest grup de Facebook són uns pelmes que es volen mantenir verges fins el matrimoni...

    ResponElimina
  5. Po(e)ma. Penyeach

    Work hidato. He, Cortázar, hides dato? Rayuela. 55? In progress.

    ResponElimina
  6. Deberías haber empezado en el 64 y acabar en el 1...
    :-)
    Muchas gracias por tu colaboración.

    ResponElimina
  7. Gràcias a tu per la iniciativa.

    ResponElimina