dimecres, 10 de juny de 2009

Gill sans


Sempre, sense entendre-hi ni un borrall, m’ha fascinat la tipografia; aquest punt en el que el text depassa el significat per aconseguir una plasticitat agradable i eficaç. Em meravella la quantitat de pacients artesans que s’han dedicat al llarg dels segles a la recerca d’aquest magnífic i democràtic Grial que és la lletra harmoniosa i llegidora, tot al mateix temps. És un art que passa desapercebut a la majoria dels lectors, però que deixa una empremta inconscient i indeleble. De vegades em pregunto si la meva apreciació de Proust o de Galdós estigué supeditada a una tipografia més o menys convenient. [Aquí seria el moment d’obrir la caixa de Pandora dels imponderables, perquè de segur també hi intervingué la qualitat del paper, el seu tacte i perfum, el tipus de relligat, la llum, l’aroma de la sala, la comoditat del seient i l’instant vital.]

Segurament, per pur esnobisme, em sembla que molts noms de tipus de lletra tenen una bella qualitat eufònica que les apropa a la poesia abstracta. Caslon, Elzevier, Baskerville o Garamond contenen móns insectívors en el seu breu enunciat.

Però, per aquesta entrada he escollit l’austera “gill sans serif”, una feblesa meva que ha estat bandejada de la darrera versió del Word (espero que la recuperin al proper Windows 7). No sé perquè m’encanta aquesta lletra menestral i impossiblement simple. O sí que ho sé, perquè el meu jo anglòfil ha descobert que aquesta és la tipografia de certes portades de Penguin i una versió adaptada de la que es mostra a les estacions del metro de Londres.

Com diria el col·lega Rasoir, busca qui t’ha pegat!

7 comentaris:

  1. t'entenc..i no saps com!!
    treballo en una imprenta i crec que totes aquestes coses que anomenes son especialment valuoses. els tipus...el paper..el relligat...
    un llibre a la fi...es tot plegat
    i per molt bona que sigui l'historia si el paper transparenta o la lletra es massa petita, jajaj...pifiada l'hemus!!
    ets un romantic!!!
    pero cada dia m'agrada mes llegir-te
    que tinguis un bon dia!!

    ResponElimina
  2. Mai no m'hauria definit com un romàntic! Gràcies, tanmateix, sargantana.

    ResponElimina
  3. El tacte del paper, el perfum... totes eixes són coses que sí m'afecten d'una o altra manera al llegir un llibre, però crec que mai m'he fixat massa en la tipografia...

    senyor(s), els convide a passar pel meu nou emplaçament, que he canviat de direcció.

    ResponElimina
  4. Ai, comtessa, m'ha fet passar molt mala tarda; em pensava que ja l'havia perdut per sempre.

    Corro a visitar-la!

    ResponElimina
  5. No em parle de la tipografia que no recordava jo que obrir un blog era tan complicat... aniré fent canvis fins trobar els mobles que més m'agraden. I no em pregunte tampoc per l'anterior, que porte des de que el vaig eliminar arrepentint-me. Com que va ser una cosa molt visceral després d'un parell d'anònims amb mala hòstia ni em vaig parar a pensar en guardar els posts... i hi havia algunes entrades que m'haguera fet molta il·lusió conservar, i mire... Què li anem a fer, no tenia ganes d'obrir-ne un de nou, però no haver-ho fet seria donar la raó a eixos impresentables que no tenen res millor que fer...

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Em sap molt de greu, però si està fet, no furgaré a la ferida.

    Per la propera enrabiada pensi que hi ha mesures menys dràstiques, com fer que no es pugui visualitzar.

    ResponElimina