dissabte, 6 de juny de 2009

Welt & Shout

O la literatura després d’internet. Com gestionem aquest allau (he!, je, moi) d’informació per continuar explicant al mateix temps la nostra història personal? Víctor García Tur fa el seu propi cut & paste d’exercicis d’estil en 15 contes que sempre fan reset a la pàgina 13 que és on començava el primer conte, mentre que l’índex (inútil) remet a les pàgines correctes de la numeració tradicional.

foto wetwater
Són contes amb acabats hiperrealistes, però que amaguen una figureta entre el massapà. Tot de sobte hi ha un zoom o una forma de mirar esbiaixada, inusual, que provoca l'estranyament. Word, Google Earth, Creative Commons, Flicker, tot s’alia per donar una pàtina de realisme virtual a la invenció pura. O no. Qui ho sap?


Les ressenyes assenyades, dels qui s’han llegit la contraportada (i el propi autor sembla que ho confirma en promocionar-se), parlen de relacions de parella com a element aglutinador del recull, quan les relacions de parella són només una tautologia (totes les relacions són de parella!). Crec que el cor del llibre pertany al que cal dir, al que es pot dir, al que no se sap com dir, al que és diu i al que es calla. I sense necessitat de citar Wittgenstein, en un llibre tan sobre(ex)citat.

Només un retret, per què Guy Debord i Georges Berkeley i John Cheever, entre d’altres, “parlen” en castellà? Importa poc, potser es tracta de la poètica de l'objet trouvé.

Sí, amb tanta pirotècnia de tècniques de collage es corre el perill del tot s’hi val, però no nego que m’ho he passat molt bé, molt estimulat, llegint aquest convers del Beziehungswahn.

I si no ha quedat clar, parlava de “Twistanschauung”, llibre escrit per Víctor García Tur (diu que toca la guitarra a Sancho de Ávila), publicat per editorial Empúries (www.editorialempuries.cat), receptor del Premi Documenta 2008, atorgat per un jurat format per Eugènia Broggi, Dolors Miquel, Ramon Planes i Pau Vidal. Se’l pot visitar i tastar en píndoles, i ho recomano, aquí. A continuació cal comprar el llibre de paper.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada