divendres, 6 de novembre de 2009

Idil·li d’una tarda d’estiu


Primera pàgina del manuscrit ofert a Alice Liddell
Succeí una càlida tarda, un 4 de juliol de 1862. El lloc, prop de la ciutat universitària d’Oxford. El reverend Charles Lutwidge Dodgson, professor de matemàtiques i lògica a Christ Church, i el seu col·lega Robinson Duckworth llogaren una barca de rems per dur tres de les filles del degà Henry Liddell en una excursió pel riu Tàmesi. Sempre he volgut imaginar aquest llegendari passeig banyat per una llum daurada que desdibuixaria els detalls i deixaria només els contorns, hi veig les branques caigudes dels salzes i els joncs de la riba, potser alguna libèl·lula... Com no conec aquest paisatge anglès, és possible que m’erri, que l’estigui moblant d’inversemblances, enlluernat per l’adjectiu golden que tant es repetirà a l’entorn d’aquesta tarda històrica.

"All in the golden afternoon
Full leisurely we glide..."

Se sap, això sí, que prop de Godstow s’aturaren a berenar a l’ombra d’un paller i que Alice, la mitjana de les tres nenes Liddell, va demanar-li al reverend que els expliqués un conte, com havia fet moltes altres vegades en tardes similars. Dodgson començà a improvisar la història d’una nena que, no casualment, es deia Alice, la qual, tot perseguint un conill blanc acabava en un món de fantasia on li succeïen les aventures més insòlites. Per divertir el seu auditori, el jove professor devia farcir la seva narració d’estirabots inesperats, de còmics jocs de paraules i de referències a gent que les nenes coneguessin. El resultat devia de ser tan excitant que la petita Alice, que llavors tenia 10 anys, va demanar-li al reverend que escrigués tot el que els havia explicat.

Tot i que Dodgson hi accedí, l’encàrrec s’anà demorant. Vull pensar que, a mesura que posava en paper la seva invenció, devia engrescar-se tot sol afegint episodis i bromes que anessin més enllà de la immediatesa de la narració oral. En mostrar el seu manuscrit incomplet als fills del seu amic George MacDonald, aquests respongueren amb tal entusiasme, que a partir d’aquest moment començà a germinar la idea de la seva publicació.

Il·lustració de Carroll del llac de llàgrimes.
El manuscrit de les titulades “Alice’s Adventures Under Ground” finalment arribaren a mans de la seva inspiradora el novembre de 1864, gairebé dos anys i mig després del benaurat passeig pel riu. El text anava acompanyat de 37 il·lustracions, més aviat matusseres, del propi Dodgson. Però ja mesos abans una versió del manuscrit s’havia enviat a l’editor Macmillan, que l’acceptà d’immediat. Les il·lustracions foren encarregades al caricaturista polític John Tenniel i el títol esdevingué “Alice’s Adventures in Wonderland”. Donat el caire lleuger de l’obra, Dodgson optà per presentar-la sota el nom de ploma de Lewis Carroll (una inversió alterada etimològicament dels seus noms de fonts que venia utilitzant des de 9 anys enrere).

La seva publicació el 1865 fou un èxit fulgurant que aviat s’estengué a la resta del món. Se succeïren les edicions i ben aviat les traduccions. La fama universal de Lewis Carroll eclipsà la figura de l’endreçat reverend Dodgson qui, tot i que començava a obtenir guanys considerables amb els seus escrits, preferí continuar amb la seva feina fosca de professor de matemàtiques.

Es diu que, després de la Bíblia, no hi ha cap llibre més conegut a Gran Bretanya que el de les aventures d’Alícia, i segurament a molts altres països serà difícil trobar algú que no hagi sentit parlar de la nena que perseguia un conill blanc. I mentre 150 anys més tard aquest mite continua ben viu, poblat de personatges que, per familiaritat, ja són una mica nostres, la seva imatge fundacional ha quedat per sempre suspesa en el temps, immobilitzada en una tarda d'ambre de 1862.

17 comentaris:

  1. oh, una gran introducció, perfectament sintetizat tot plegat.

    Impressiona el manuscrit, la cal·ligrafia del títol, la lletra perfectament comprensible... i sense una taxada ni rectificació.

    Quan agafo el boli per escriure penso que d'alguna manera -en general- devem estar cambiant la forma de redactar, amb totes les facilitats de l'ordinador. Amb el boli i paper ja ho has de tenir quadrat al cap, abans de sortir. A la pantalla en canvi, ho pots estar retocant ad eternum.

    ResponElimina
  2. Mr. Towers, com la narració estava pensada com un regal, suposo que Carroll es devia esforçar a oferir un text polit i llegible. De segur, abans hi havia hagut esborranys no tan presentables.

    ResponElimina
  3. Ofensiva Carroll al poder... arrepentiu-vos infidels, el gran Allau no perdona!

    ResponElimina
  4. ¿Saps el perquè de la inversió alterada dels seus noms? Lewis per Ludvige, més omenys es pot entendre... però Carroll per Charles!
    Si n'esbrines el perquè, ja ens ho faràs saber.

    ResponElimina
  5. No, Galderich, el gran Allau és clement, excepte davant del que és imperdonable.

    ResponElimina
  6. Ferran, a mi em sembla bastant clar:
    - Lutvidge és una derivació del germànic Ludwig (Lluís), que en anglès pot donar Lewis.
    - Charles (Carles), en llatí Carolus i en un salt a Carroll.
    Per un verbívor com Carroll aquestes manipulacions eren bufar i fer ampolles.

    ResponElimina
  7. Efectes inesperats de l'ofensiva Carroll: no em puc treure del cap un popular hit de Neil Sedaka... :(

    ResponElimina
  8. Santi, no t'has fixat en les etiquetes del post? ;p

    ResponElimina
  9. no sé si ara li acabaré agafant mania, que a mi els mitòmans em feu una mica de iuiu. Resto pendent de la recomanació de l'edició adequada, en català a poder ser i em prometo no llegir-te res més fins que no hagi llegit el llibre. Em caus massa bé per començar a odiar-te ara :P

    ResponElimina
  10. Wonderland serà més comercial, però Under Ground era més potent, no? Apassionant Allau, molt bon apunt.

    ResponElimina
  11. Clídice, per favor, no li agafis mania. No sóc cap mitòman, però hi ha coses que m'agraden més que altres.

    ResponElimina
  12. sispli sisplis sispli diga'm quin em compro, que començaré a estalviar o miraré de lligar-me el director de la caixa perquè em faci un préstec!

    ResponElimina
  13. Gràcies, Jaume.

    També es van considerar "Alice among the fairies" (Alícia entre les fades) i "Alice's Golden Hour" (l'hora daurada d'Alícia). Es comprèn que els descartessin.

    ResponElimina
  14. Clídice, demà o diumenge faig la guia de lectura, però t'avanço que en català ho tens cru.

    ResponElimina
  15. Precisament el culpable d'aquesta horrible fixació retro és l'etiqueta: des que la vaig llegir que no paro amb la cançoneta. I el pitjor és que se m'enganxa en versió Dúo Dinámico! :(((

    ResponElimina
  16. He, he, si està molt clar que posa "Ofensiva Carroll"

    ResponElimina
  17. No sé, Jaume, no sé... La paraula wonder és molt potent. I a més, quan es va publicar el llibre (no quan Carroll el va escriure) s'acabava d'inaugurar el metro de Londres. Suposo que Under Ground eren paraules massa "marcades" en aquell moment.

    ResponElimina