dimecres, 21 d’abril de 2010

Alícia ja no viu aquí


Els dibuixos són de Tim Burton, és clar!

Sabíem des de fa temps que la pel·lícula “Alice in Wonderland”, que Tim Burton acaba d’estrenar, no era una adaptació dels llibres de Carroll, sinó més aviat una mena de seqüela que aprofitava els seus personatges principals per explicar tota una altra història. De totes maneres, el títol pot induir a engany i encara resulta més absurd quan descobreixes que tots els habitants d’aquest món fantàstic l’anomenen Underland.

Les dues aventures de l’Alícia carrolliana no compten amb un argument pròpiament dit i són més aviat un seguit d’episodis inconnexos presidits per la paradoxa enfollida i l’humor cerebral, per tant, la seva translació al cinema s’ha revelat sempre problemàtica, el que no ha impedit que s’hagi intentat una vegada i una altra. El guió de Linda Wolverton ens presenta una Alícia de 19 anys que, enfrontada a un matrimoni de conveniència, fuig de la festa-parany que li han preparat i, tot perseguint un conill blanc, cau dins d’una llodriguera. Encara que ella no ho recordi, anirà retrobant vells coneguts de la seva visita anterior: el gat de Cheshire, l’eruga, Tweedledee i Tweedledum, el Barretaire Foll, la Llebre de Març, el Lliró… Però les coses no són ben bé com havien estat i, apart que tots els personatges tenen nom de fonts i que el Lliró ha passat per una reassignació de sexe i ara és Llirona, l’indret ha esdevingut molt més sinistre. La Reina de Cors s’ha fet amb el poder i els caps rodolen de debò en un règim de llagoteria i terror. Per restablir l’harmonia serà necessari que Alícia esdevingui un paladí i talli el coll al mític Jabberwock.

El que segueix és l'enèsima versió de l’eterna lluita entre les forces del Bé i les del Mal, una història que ens l’han explicada moltes vegades molt millor (al cap venen d’immediat “El Senyor dels Anells” i, sobretot, “Les Cròniques de Nàrnia”) i que no té res a veure amb el món literari de Carroll, un món on precisament els dilemes morals són absents. Si els personatges de la Terra de les Meravelles eren impertinents i imprevisibles, però en el fons llunàtics inofensius, ara es respira una veritable agressivitat: hi ha sang, caps tallats i ulls punxats (una veritable obsessió), apareixen monstres terrorífics i el Jabberwock, que fins ara havia estat la paròdia d’una llegenda medieval, aquí té molt males intencions i es reserva la seva aparició per la inevitable batalla final.

Es podria parlar, per tant, d’una traïció de l’esperit dels llibres, cosa que no seria necessàriament greu, si no fos perquè el que se’ns explica té tant poc interès. La visió de la pel·lícula s’aguanta només per l’indubtable geni visual de Burton que ha portat l’estètica de la Terra de les Meravelles cap a uns àmbits decadents i un punt macabres que li són habituals. En aquest sentit hi ha idees certament bones, com el pas pel fossat del castell caminant sobre caps tallats, i també el disseny d’alguns dels personatges.

En aquest tipus de films basats en els efectes especials i on, a més, el guió dóna poc joc, els actors solen ser meres peces funcionals. L’Alícia de Mia Wasilkowska, que recorda a una jove Gwyneth Paltrow, m’ha semblat força bé, potser perquè no és la típica rossa bufona i prou. La desaprofitada Ann Hathaway fa de Reina Blanca, absolutament petarda i Johnny Depp, en un rol clarament inflat, ja comença a cansar amb els seus histrionismes habituals. Si veieu la versió original, podreu sentir les veus d’Alan Rickman (l’eruga), Stephen Fry (el gat de Cheshire) o Christopher Lee (el Jabberwock). A mi qui més gràcia m’ha fet és l’Helena Bonham-Carter com a Reina de Cors. Amb el seu cos artificialment disminuït i el seu cap de bombeta, fa una fila memorable (a aquestes altures, imaginar-se com deu ser la seva vida conjugal amb Burton és inevitable). [Nota erudita: Geraldine James i Tim Piggott-Smith, que fan el paper de fallits sogres d’Alícia, foren els protagonistes de la mítica sèrie de televisió “La joia de la corona”.]

Com que no volíem marejar-nos i preferim apreciar els colors naturals, hem evitat la versió en 3D. Potser per això la sala estava pràcticament buida. Si, com sembla, el cinema que ve serà en 3D o no serà, ja ens podem preparar per un nou tipus d’estètica que es percep fins i tot al tradicional 2D. Així, en qualsevol escena d’exteriors l’aire ha de ser ple de coses que volen com ara insectes, ocellets, fulles d’arbre o vapors de boira. I en tots els casos, tant si ve a tomb com si no, caldrà llençar projectils en direcció a l’espectador, siguin fletxes o tasses de te. No vull pensar què pot succeir quan adaptin les novel·les de Jane Austen.

Si teníeu algun dubte, al final Alícia es calça una armadura, mata el drac i guanyen els Bons. Un cop retornada a la societat victoriana que la va parir, esdevé una protofeminista dona d’empresa. Sí, tot molt políticament correcte. I, si explico el final, és perquè no té la menor importància, que aquí cal mirar i no fer-se gaires preguntes. Definitivament, la meva Alícia no viu aquí.

36 comentaris:

  1. He llegit atentament el teu post però amb un cert distanciament, perquè no he vist la peli ni tinc massa clar que ho faci. Suposo que per fidelitat al Burton tard o d'hora sí, ni que sigui llogant el DVD. En tot cas, no faré cues davant de cap taquilla.
    Els dibuixos m'han agradat molt, i m'agrada molt també que gosis explicar el final: no he entès mai aquesta mania tan pueril de reservar el desenllaç i no pas una altra part d'una narració. Imagina que a la Passió d'Olesa ens diguessin que no volen revelar com acaba en Jesús. Ui! Quina intriga!
    Igualment bo el títol del teu post, gran referència.

    ResponSuprimeix
  2. Vaja, quina llàstima. Divendres vaig a veure-la, i si puc ho faré en 3D, a mi si que m'agrada el cine com més espectacular millor. Si més no, les imatges burtonianes espero que encara em motivin.

    ResponSuprimeix
  3. M'agrada Tim Burton i volia anar a veure una pel·li 3D, ja que finalment no he anat a veure "Avatar", però després de la teva crítica... Una pregunta, es pot seguir bé una pel·li 3D havent de llegi els subtítols alhora? M'ho imagino una mica marejant... Bé, no sé si "Avatar" la veu anar a veure vose...

    ResponSuprimeix
  4. has trigat poc a fer els deures :) i, com sempre, els has fet amb mestria. Ja ho veus, la banalitat i el mercat ho dominen tot, ja no hi ha autors de culte, hi ha autors i prou. Ah! si, i mercat.

    A mi veure com tallen caps i punxen ulls mira, què vols que et digui, són aquelles coses capaces d'espatllar-me un sopar, o sigui que probablement no la veuré ni a casa.

    Cada dia estic més convençuda que és tot un descans que tu vagis al cinema i ens ho expliquis, sinó no em quedaria temps per anar a córrer ;)

    ResponSuprimeix
  5. Per una banda és bo (i esperable) que Burton no hagi fet cap adaptació literal, tot i que el resultat que ens transmets no és massa engrescador. Jo sí vull veure-la, i si és possible en 3D i en 2D. Confio no estar massa influït per les paraules de l'oracle allauenc.

    ResponSuprimeix
  6. Mmh... No sé què fer. No sé què fer! Potser sí que l'aniré a veure. Veure-la o no veure-la? 2D o 3D? Uf, quantes qüestions... Em sembla que estic massa d'acord amb la Clídice com per anar a fer cua al carrer Floridablanca.

    ResponSuprimeix
  7. Molt bona exposició de la pel·lícua i el deibuixos m'han agradat molt. Aniré a veure-la aviat en 3D. M'agrada el cine espectacualr i que volin objectes al meu entorn.

    ResponSuprimeix
  8. Tard o d’hora, Lluís, però no cal que t’afanyis. Continuem fidels a Burton, però ja toca que faci una obra més personal.

    ResponSuprimeix
  9. És que jo, Leb, sóc molt literari; però tu, que ets més consumidor d’imatges, segur que t’ho passes bé.

    ResponSuprimeix
  10. Òscar, aquest tipus de pel•lícules de gran espectacle sovint les veiem doblades, així que no et puc respondre sobre els subtítols en 3D. Però si vols viure l’experiència, jo et recomano més Alícia que no pas Avatar.

    ResponSuprimeix
  11. Clídice, potser caldrà començar a pensar que em subvencioneu les entrades ;p

    ResponSuprimeix
  12. Puig, no facis cas de l’oracle i gaudeix-la, que en 5D ja deu ser la repera.

    ResponSuprimeix
  13. Excuses, espiell! No em diràs que tu també vas a córrer, com la Clídice (i com el Conill Blanc).

    ResponSuprimeix
  14. Doncs, Ernesto, si t’agrada que et llencin coses al cap (que ja són ganes), t’ho passaràs d’allò més bé. I sí, els dibuixos d’en Burton a mi també m’agraden molt i no estan tan vistos com les fotos de la pel•lícula.

    ResponSuprimeix
  15. Allau: digues un # de compte que cada mes t'ingressarem 1€ en concepte d'assessoria cinematogràfica. Vist el que ens pots arribar a estalviar 1€ és una minúcia!

    ResponSuprimeix
  16. Consolem-nos, Titus, podia haver estat molt pitjor.

    ResponSuprimeix
  17. huas! imaginant-me en un lloc amb de tot volant, i pensant en la meva angúnia cap els insectes vius, ja em veig anant al cinema amb un pot de flit :( res res :) i si et convé subvenció doncs mira, podem fer una col·lecta si s'escau, ara, les crispetes van a compte teu ^^

    ResponSuprimeix
  18. Millor que no, Girbén, que comences així i acabes acceptant els suborns de la Disney...

    ResponSuprimeix
  19. Sí, la Alicia de Burton no es Alicia, ya te lo decía yo. A mí lo que me molestó es que deja la parte que a mi me es más esencial en Carroll y es el lenguaje, los juegos de lógica. En el libro hay momentos brillantes. Y sí, la estética Burton-Disney fue decepcionante, hasta en 3D, como será el cine del futuro, tridimensional...

    ResponSuprimeix
  20. El problema, Míriam, es que los juegos semánticos y lógicos difícilmente se pueden convertir en espectáculo cinematográfico. No me esperaba gran cosa, o sea que la decepción ha sido llevadera.

    ResponSuprimeix
  21. Ai Tim, tant com ens vam estimar i en quina rutina hem caigut...

    ResponSuprimeix
  22. No sé, no sé, no sé si ir a ver la película... Tim Burton ya no es el que era... No sé.

    Nota: la combinación Woodehouse + amigos (cercanos y lejanos) hace maravillas. Gracias.

    ResponSuprimeix
  23. Burton + Elfman + Depp + Bonham-Carter = Rutina.

    ResponSuprimeix
  24. Sufur, tendrás que verla para no quedarte en blanco en las tertulias: todo el mundo la está viendo. Y Woodehouse es mano de santo :)

    ResponSuprimeix
  25. Allau,
    Ja tenia pensat de no anar-la a veure perquè aquest gènere no m'agrada. De totes maneres considero el talent de Burton i el recordo amb plaer a Edward Mans-estisores i també a Sleepy Hollow i una altra de la qual no en recordo el nom sobre el pitjor director de cinema i la figura de Bela Lugosi que em entusiasmar.
    Com sempre, m'ha agradat llegir-te. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  26. Glòria, aquesta era "Ed Wood", molt bona.

    Allau, jo és que abans "partida que doblada", que deia aquella ministra d'infausta memòria.

    ResponSuprimeix
  27. Pens anar a veure-la divendres i en 3D. Ja contaré les meves impresions, però sospit que seran semblants a la teva...

    ResponSuprimeix
  28. Volia veure-la de totes totes, i ho continuo volent (en 2D, per descomptat, que últimament em marejo fàcilment) però t'agraeixo molt aquesta crítica tant crua i planera. M'emprenya molt que em defraudin les expectatives; com que ara hi aniré sense gaire be cap, tot el que m'hi trobi serà de propina ;-)

    ResponSuprimeix
  29. El segle XXI, Glòria, no ha estat gaire propici per en Burton, però no cal perdre l'esperança.

    ResponSuprimeix
  30. Òscar, jo també soc partidari de la V.O. però com que la volia veure en 2D se'm va fer tot una mica complicat.

    ResponSuprimeix
  31. Brian, és el millor estat d'ànim per sortir del cinema mig content ;p

    ResponSuprimeix
  32. Vaja, em sento fatal perquè a mi em va agradar...
    Vaig pensar a fer un post al meu web però després vaig descobrir això (http://www.elpais.com/articulo/cultura/timo/estampita/3D/elpepicul/20100405elpepicul_1/Tes) i em va desanimar bastant. (M'ha sorprès que apuntis algunes coses que jo volia dir!)
    O sigui que ni Carroll ni 3D: en Disney ens ha ben enganyat! (de nou)

    ResponSuprimeix
  33. Home, Guim, no t'has de sentir fatal perquè t'agradés, que això va a gustos. Buscar-hi fidelitat a Carroll són manies meves que no haurien d'invalidar el resultat final.

    ResponSuprimeix