diumenge, 4 d’abril de 2010

ABC3D


Un dels molts regals que em van fer a Roma em va fer especial il·lusió. És el llibre de la il·lustradora francesa Marion Bataille (París, 1963) titulat “ABC3D”, un alfabet que juga creativament amb les possibilitats del “pop up”. Tot en blanc, negre i vermell, els colors que són l’abecé del disseny.

Tot i que és un llibre que, per les seves característiques, podria tenir una única edició universal, tinc la versió italiana d’Edizioni Corraini. A Espanya l’ha publicat Kókinos amb una portada diferent i el títol més simple d'“ABCD”.

Esperit lúdic, bellesa i lletres, una combinació a la que no em puc resistir. I una revelació, les lletres de l’alfabet semblen ordenades per similituds. Observeu-ho vosaltres mateixos.


I ja que em trobo en territori 3D, tot i que es tracti de la seva faceta més artesanal, ha estat inevitable recordar l’èxit recent de la pel·lícula “Avatar”, èxit que sembla haver salvat l’exercici financer per a la indústria del cinema. Es comença a parlar del 3D com el futur del cinema i tots els estudis americans estan rodant aplicadament pel·lícules que exploten aquest efecte. Mimèticament, ja es comença a parlar dels còmics o la televisió en 3D perquè, en recordades paraules del meu pare, quan una castanyera triomfa, tothom s’afanya a posar una parada de castanyes.

A mi, tot això dels efectes tridimensionals continua semblant-me artificiós, mal resolt, marejant i d’ús molt restringit, propi només de ficcions basades en el desplaçament agressiu d’objectes i persones. De moment, i espero que per molts anys, em sembla més satisfactòria l’experiència en 3D (i, a més, multisensorial) que ofereix la pròpia realitat, un invent molt antic però d’eficàcia provada.

18 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu. Jo encara no he anat a veure "Avatar". Però em tempta, igual encara hi vaig. Sinó m'hauré de comprar una samarreta que hi posi: "Jo no he vist Avatar", perquè tothom l'ha vist ja... Tu l'has vist?

    ResponSuprimeix
  2. Ves-la a veure i al setè dia descansa.

    ResponSuprimeix
  3. Avatar? Que m'esperin asseguts. Jo no he vist ni Titanic...
    (molt millor aquest llibre: les tres-D, si no hi ha tacte ni gust ni olfacte, són res-D)

    ResponSuprimeix
  4. a la realitat, a més, no fan pagar entrada i no cal posar-se les ulleres :-)

    ResponSuprimeix
  5. Òscar, si vols saber què en penso d'Avatar, hi ha l'enllaç en el post.

    ResponSuprimeix
  6. Tu, Santi, el que calgui per estalviar...

    ResponSuprimeix
  7. Jo, Maria, les ulleres les necessito igualment, si no, no veig 3D en un burro.

    ResponSuprimeix
  8. Certament, aquests efectes 3D de films com Avatar son mareixants. Però cal recordar que les primeres projeccions dels germans Lumière també li van semblar a mota gent mareixants. I fa més de 100 anys que continuem amb el mateix sistema!

    P.S. Jo tampoc he vist Avatar.

    ResponSuprimeix
  9. Potser sí, Max, que tot serà qüestió d'acostumar-se. (De vegades em sorprenc parlant com el meu avi).

    ResponSuprimeix
  10. Quan jo era crio, als darrers 50s, ja es van passar algunes pel·lícules en 3D (amb unes ulleres de celofan blau i vermell). La moda va passar i ningú s'en va recordar més. Periòdicament apareixen nous "invents": Cinerama, Imax, un altre cop el 3D... res de nou sota el sol. Malament quan el continent es més important que el contingut. El llibre del disseny molt bo, però.

    ResponSuprimeix
  11. Completament d'acord amb tu, Brian, es tracta de curiositats que vas a veure una o dues vegades, però que no van més enllà. Algú se'n recorda d'aquella pel·lícula de Divine en Odorama?

    ResponSuprimeix
  12. Com podeu parlar d'avatar i no parlar del llibre. Com podeu parlar de la fatxandaria i no de la poesia de la simplicitat?
    Avatar no cal anar a veure'l, agafar el llibre de l'ABCedari és una obligació estètica que va directa a la intel·ligència.

    Si tens la versió italiana ja et passaré la Ñ! ;-)

    ResponSuprimeix
  13. Galderich, tu sí que saps. Creia recordar que l'havies comentat al teu bloc, però no el vaig saber trobar. I sí, passa'm la Ñ, prova (segons Juan Benet) de la superioritat de l'espanyol sobre la resta de llengues llatines.

    ResponSuprimeix
  14. No l'he comentat, encara. De fet encara no he tret cap Pop-up... ho tinc programat aviat però encara no és aquest...

    ResponSuprimeix
  15. La Ñ és una titlla ondulada retallable per col·locar sobre la N. Molt enginyós!

    I Kókinos és l'editorial de l'Alícia tridimensional de Sabuda. Una altra joia!

    ResponSuprimeix
  16. Puig, l'Alícia de Sabuda vindrà aviat (continueu atents a les vostres pantalles...)

    ResponSuprimeix
  17. Doncs jo, que sóc de la ceba, espero l'edició catalana. Volia ser una broma fàcil -d'on no hi ha no en raja- però ara que ho rumio, mai més ben dit,(aquesta vol ser una broma difícil i en dues llengües)cal una versió en català.
    Quant això de la realitat i els efectes tridimensionals, hi estic absolutament d'acord amb tu.
    [jo tampoc he vist avatar, Òscar]

    ResponSuprimeix
  18. Ben tornada, Mu! Siguem comprensius amb la senyora Bataille, que només faltarà que russos, grecs, àrabs i israelians demanin la seva versió.

    ResponSuprimeix